“Una Iglesia (Gloriosa), Santa y Sin Mancha” ¿Forma Usted Parte de Ella?

Las palabras que encabezan este folleto se encuentran en el Nuevo Testamento, la segunda parte de la Biblia, que es la Palabra de Dios (1). Si así no fuese, las leeríamos con una sonrisa de duda, pensando que son una vana pretensión o utopía. ¿Dónde vemos hoy la manifestación de esa “Iglesia (gloriosa), santa y sin mancha”? Algún creyente nos dirá que la Iglesia es ya así en el concepto de Dios, en base a la obra perfecta de Cristo, Es verdad; pero éste es sólo un lado  del asunto. (Invitamos al lector a comprobar todos los versículos aquí citados, cuyas referencias van al pie, con la Biblia abierta).

Escribimos con amor y sin el menor deseo de herir o Polemizar, para los que son del Señor, los cuales, habiendo sido comprados al precio de la sangre preciosa de Cristo, desean agradarle y aman Su Venida (2). Y también para los que “simpatizan” con el Evangelio de Cristo y quizás lleguen a ser salvos, quienes, con justa razón, se encuentran perplejos y confusos al ver:

La multiplicidad de “sectas” y “denominaciones”

llamadas “Evangélicas”. A unos y otros queremos decirles que nosotros lamentamos aún más que ellos esas divisiones. Más todavía: Que Dios mismo censura en Su Palabra: “Cada uno de vosotros dice: Yo cierto soy de Pablo; pues yo de Apolo; y yo de Ceías; y yo de Cristo. ¿Está dividido Cristo?… Hablando entre vosotros celos, y contiendas, y disensiones; ¿no sois carnales, y andáis como hombres?” (3). Vemos entonces que ya en el Siglo I, en la ciudad de Corinto, había cuatro “fracciones. ¿Y cuántas existen hoy en nuestras ciudades? Citaremos sólo una docena: “Anglicanos” (o “Protestantes”), “Asamblea de Dios”, “Bautistas”, “Ejército de Salvación”, “Hermanos Libres”, “Independientes”, “Luteranos”, “Metodistas”, “Nazarenos”, “Neotestamentarios”, “Pentecostales”, “Presbiterianos”, además de otros grupos religiosos como “Adventistas”, “Mormones”, “Testigos” (falsos), etc. Quizá el lector pregunte: “Y Usted, ¿a qué Denominación pertenece?” Responderemos que a ninguna; que pertenecemos sólo a Cristo; que nos “denominamos” Cristianos. (5) “¡Ah!, nos parece oír replicar, todos dicen lo mismo”.

Posiblemente. ¿Pero pueden probarlo por la Escritura? ¿Habrá “creado” el Señor Jesús esas y otras denominaciones?, ¿Acaso no dijo Él, “Sobre Esta Piedra (Su persona) edificaré Mi Iglesia”? (Singular) (6) Alguien sugiere: “En muchas de las denominaciones hay verdaderos Cristianos, y Dios ha Bendecido su testimonio”. ¡Gracias a Dios por Su Gracia! Pero ese no es el punto. Pedro fue el instrumento que el Espíritu Santo usó para la conversión de tres mil almas (7), ¿Pero quién se atrevería a decir que Pedro agradó a Dios, e hizo Su voluntad, cuando negó al Señor? Claramente Cristo expresó que el apóstol estaba entonces a merced de Satanás. Luego lloró amargamente, se arrepintió, y fue
restaurado. (8) De la misma manera, aunque posiblemente haya verdaderos hijos de Dios en algunas de las denominaciones, son como los “vasos santos” que seguían siendo vasos durante la Cautividad en Babilonia, pero eran usados  para fines sacrílegos y profanos, y no “para los usos del Señor” (9). Los verdaderos discípulos de Cristo, que desean agradar al Señor (10), deben salir de la “Babilonia espiritual”. Babel y Babilonia, si bien de origen distinto, significan desorden y confusión desde que los hombres, desafiando al Creador, intentaron edificar  una ciudad y una torre (de ladrillos en lugar de piedras), y arrogarse un nombre. (11) Sabiamente Dios frustró ese malvado intento al confundir sus lenguas. Sin embargo los hombres siguen edificando con “barro” (al rechazar a Cristo, la Roca-Fundamento) y multiplicándose los nombres (para deshonra del bendito Nombre del Señor).

“¡Pero en la Biblia se mencionan varias Iglesias!”

¿Cómo puedo saber cuál es la verdadera?” El que escribe estas líneas se encontró hace algunos años frente al mismo problema, querido lector, y por eso simpatiza con Ud., le ama, y desea ayudarle a entender lo que él ha entendido por la misericordia de Dios. La “diferencia” entre “iglesia” e “Iglesia” mencionadas en el Nuevo Testamento, la hacía la localidad (pueblo o ciudad), pero no la Doctrina. En Asia, por ejemplo, había siete iglesias, es decir, existían siete grupos de Cristianos en sendos puntos de ese continente. (12) Por eso leemos: “Escribe el ángel (mensajero) de la iglesia en Efeso…; de la iglesia en Smirna”, etc. (13) ¡Pero no eran siete sectas o denominaciones! De la misma manera Pablo el apóstol dirigió sus cartas a los corintios: “A la iglesia de Dios que está en Corinto”. (14) Si hubiese dirigido sus cartas  “A los Paulinos”, habría cometido un triple error: (a) Reconocer la división, reprobada por Dios, de “Paulinos”, “Apolistas”, “Cefistas” y “Cristinos” (15). (b) Las cartas hubieran sido recibidas y leídas únicamente por una fracción del pueblo de Dios en Corinto. (c) Tal título habría estado en contradicción con la enseñanza de ambas epístolas; la primera habla de Un Cuerpo, o sea, la Unidad de muchos miembros efectuada por Un Espíritu; y comienza con la exhortación: “Que habléis todos una misma cosa.” Y así termina la segunda: Resta hermanos, que… sintáis una misma cosa.” Ambas están dirigidas: “A la Iglesia de Dios”. (16)

Esto manifiesta el error que vemos en la actualidad. De las doce denominaciones citadas, tomemos como ejemplo una de ellas. Supongamos que el lector (o el redactor) se trasladan a cierta ciudad y, deseando congregarse con sus hermanos en Cristo, encuentran dos lugares de reunión; uno que ostenta por título: “Iglesia Pentecostal”, y otro que no reconoce título alguno, porque sus componentes se reúnen AL NOMBRE DEL SEÑOR. (17) ¿Con cuál de los dos grupos se congregarían? Si fuese el que escribe, no tendría inconveniente en reunirse con los “sin nombre” humano. Porque para unirse al otro grupo, tendría que “hacerse pentecostal”. ¿Y si fuese el lector?

Supongamos que es “bautista”. Posiblemente pensaría: “Me reuniré con uno de los dos grupos, ya que aquí no hay de mi denominación.” Para ser admitido tendría que “transformarse” de “bautista” en “pentecostal”. Empero si quisiera identificarse con los que no tienen nombre (excepto el Nombre del Señor), simplemente tendría que dejar afuera su título denominacional. ¡Sin necesidad de tomar otro título! ¡Y al fin de cuentas eso es lo que tendrá que hacer cuando llegue a la Presencia del Señor! Ninguno de los doce nombres mencionados (no otro alguno) dan derecho a entrar allá. Todos los que lleguen al hogar celestial lo harán como creyentes en Cristo, hijos de Dios, redimidos por la sangre del Señor. (18) Mientras tanto, cada “templo”, “local” o “grupo” que exhibe un rótulo o letrero, o que se arroga

Cualquier título denominacional, divide al pueblo de Dios al excluir a todos los que no pertenecen a esa denominación o exigir que cambien de distintivo para ser recibidos. Únicamente los que se congregan al Nombre del Señor, no excluyen a ningún hermano. Por el contrario, dan la bienvenida a todos los verdaderos hijos de Dios, invitándolos a “dejar afuera” sus títulos denominacionales y reconocer únicamente EL NOMBRE DEL SEÑOR. Para éstos hay una preciosa promesa: “He dado una puerta abierta delante de ti, la cual ninguno puede cerrar; porque tienes un poco de potencia, y has guardado Mi Palabra, y no has negado MI NOMBRE. “(19)

“No podrán Ustedes convencer a Todos a que dejen sus nombres”, dirá alguno. ¡Ni lo pretendemos! LA OBRA ES DEL SEÑOR. Y El, que en Su omnisciencia conoce el fin desde el principio, dio dones a Sus siervos para que, usando la Escritura enseñen y guíen al pueblo de Dios, “para perfección de los santos para la obra del ministerio, para edificación del Cuerpo de Cristo; hasta que todos lleguemos a la Unidad de la Fe (Doctrina) y del conocimiento del Hijo de Dios, a un varón perfecto, a la medida de la edad de la plenitud de Cristo”. (20) Cristo es “El Buen Pastor”, pero también  “La Puerta”, y antes de que Ud. pueda seguirle, como Su oveja fiel, El quiere sacarlo de su corral religiosos y conducirlo a Su Redil. “Y como ha sacado todas las propias (ovejas), va delante de ellas; y las ovejas Le siguen, porque conocen Su voz… También tengo otras ovejas que no son de este redil; aquellas también me conviene traer, y oirán Mi voz; y habrá Un Rebaño, y Un Pastor

La obra del “lobo” es esparcir las ovejas. La obra de Cristo es juntar en UNO los hijos de Dios que están “derramados”. (21) Dice Ud.: “En mi pueblo tal denominación ha abierto un local”. ¡Que lo abran frente a su casa, si gustan! ¡Que “ensanchen” su denominación! ¿Cree Ud., hermano, que el Señor fracasará? ¡Gracias a Dios que no! Manténgase separado. Congréguese sólo “con los invocan AL SEÑOR de puro corazón”. (22) ¡Vale más calidad que cantidad! Finalmente, sabiendo que Dios tiene Una Iglesia Gloriosa, Santa y Sin Mancha; que Cristo tendrá UNA ESPOSA; que actualmente tiene UN CUERPO sobre la tierra; que las “sectas” y “denominaciones” en que se halle dividida la Cristiandad deshonran Su precioso Nombre, son un mal testimonio ante el mundo y se prestan a los planes astutos del enemigo (23), ¿Permanecerá Ud. todavía en “su” denominación? ¡Habrá un AVIVAMIENTO antes de la VENIDA DEL SEÑOR, y Su pueblo será UNO, “Una Cosa”. ¿No quiere Ud. tener el privilegio de que Su Avivamiento en su pueblo o distrito comience con Usted? (24).

El Espíritu Santo le invita a salir A CRISTO  a Aquel que le compró con Su sangre preciosa: “Salgamos pues A EL fuera del real (religioso, pero contaminado), llevando Su vituperio”. (25) Si aún tiene alguna duda, escriba al redactor, el cual orará por Ud. y, con la guía del Señor, le ayudará por carta o personalmente. “Para que en todas cosas Dios sea glorificado por Jesús-Cristo. (26)

(1) Efes. 5:27. (2) I Ped. 1:18-19: 2 Tim. 4:8. (3) I Cor. 1:12,13: 3:3. (4) Por orden alfabético, sin discriminación. (5) Hech. 11:26. (6) Mat. 16:18. (7) Hech. 2:14, 36, 41. (8) Luc. 22:31, 32, 61, 62. (9) Esd. 8:28: Dan. 5:1-4; 2 Tim. 2:21. (10) 2 Cor. 6:14-18; Apoc. 18:1-5. (11) Gén. 11:1-9. (12) Apoc. 1:11. (13) Apoc. 2:1,8: no analizamos aquí el estado espiritual de esas iglesias. (14) I Cor. 1:2; 2 Cor. 1:1. (15) I Cor. 1:12. (16) I Cor. 12:12, 13; 1:10; 2 Cor. 1:1 13:11. (17) Mat. 18:20. (18) Apoc. 7:14-17. (19) Apoc. 3:8. (20) Efes. 4:11-13. (21) Juan 10:1-4, 12, 16; 11:52. (22) 2 Tim. 2:22. (23) Mat. 13:25; 2 Cor. 11:3. (24) Mat. 25:10; Juan 17:21; 2 Tim. 4:3-5. (25) Heb. 13:12-13. (26) I Ped. 4:11.

Amics invisibles imaginaris

• “El patiment és l’únic origen de la consciència”
  (Fiòdor N. Dostoievski, 1821-1881, escriptor rus).

• Quan un ateu diu que algú té un «amic imaginari» vol dir que té consciència, és a dir, com Sócrates o Gandhi quan parlaven, respectivament, del seu «daimon» o de la seva «veu interior» (són maneres de parlar de la consciència).
  Quan algú diu que no té recança de res i que no valora els propis actes ni els actes positius del proisme, pot ser que sigui una mica sociòpata.
  «…l’home que obstinadament pren el seu propi camí, que és sord a la crida de Déu, perquè ha estat enfeinat fent-se un déu a la seva pròpia imatge. Descriuen l’home que creu que sap més que Déu.
  Les immoralitats del món gentil es deuen al fet que llurs enteniments es van enfosquir per la pôrôsis (enduriment) de llurs cors (Ef. 4,18). La idea és que han ofegat tant la propia consciència que la consciència ha deixat de funcionar. La consciència s’ha petrificat. Està tan endurida que no li ha deixat cap sensibilitat”
  (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès).

• «La meva veu interior em demana una cinquena vaga de fam, tant em fa morir amb 80 que amb 81» “Hagués preferit morir el ’95 que fracassar en el propòsit”
  http://www.publico.es/politica/mi-voz-interior-me-pide.html (Juan Luis Herrero, activista històric, 4 vagues de fam als 90s pel 0’7%).

• “Com més fidelment escoltaràs les veus dins de tu, millor t’escoltarà el que està sonant fora”
  (Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjöld, 1905-1961, polític i diplomàtic suec).

• “No escoltis els amics quan l’amic interior diu: Fes això!”
  “La veu interior em diu que seguesca combatent contra el món sencer, encara que em trobi sol. Em diu qude no tèmer aquest món sinó que avanci no duent en mi sinó la temor a Déu”
  (Mahatma Gandhi, 1869-1948, el major independentista de la Història).

• “La consciència és la veu de l’ànima; les passions, la del cos”
  (William Shakespeare).

• “La causa d’això és el que moltes vegades i en molts llocs m’heu sentit dir: que sent en mi quelcom diví i sobrenatural, una veu dels esperits, aquesta veu que Melit, en to de burla, assenyala com un càrrec contra mi en el seu escrit d’acusació. Aquesta veu ve parlant-me des de la infantesa i quan em parla és sempre per dissuadir-me del que vaig a fer, mai per animar-me a emprendre res”
  (“Apologia de Sòcrates”, de Plató [Aristocles], ca. 427-347 a.C., filòsof idealista grec).

• “La paraula de Déu oculta en el cor és una veu difícil de suprimir”
  (Billy [William Franklin] Graham Jr., *1918, famós predicador evangèlic estatunidenc).
  «La voluntat del Protector quedarà gravada adins d’ells i en llur cor»
  (Jeremies 31:33).

• “Jo no voldria abolir la consciència, com va fer Hitler, tot anomenant-la invenció jueva. Els resultats d’aquella gosadia van ser horribles. La consciència té un enorme valor social. Una consciència tendra ens dóna una actitud correcta cap als nostres semblants”
  (“Missatges d’un incomunicat”, d’en Richard Wurmbrand, 1909-2001, pastor protestant de llengua alemanya i origen jueu, màrtir a Romania, on passà 14 anys en presons d’isolament i sota tortures).

• “És a través d’orgull que estem enganyant-nos en cada ocasió. Però en el fons sota de la superfície de la consciència normal una veu afable i delicada encara ens diu que alguna cosa està fora de to”
  (Carl Gustav Jung, 1875-1961, psicòleg i psiquiatre suís).

• “Aquell qui té fe no està mai a soles”
  (Thomas Carlyle, 1795-1881, historiador, crític i pensador social escocès).

• “Aquesta veu (de Déu) és tan dolça, que es desfà la pobra ànima a no fer tot seguit allò que li mana. No dic pas que sien aquestes veus i crides com altres, sinó com paraules que senten dir a gent bona o sermons o amb allò que lligen en bons llibres i manta coses que haureu sentit, per on Déu crida, o malalties, treballs, i també amb una veritats que ensenya en aquelles estones que estem pregant”
  (2 “Moradas”, 1,3., Sta. Teresa de Jesús).

• “Els homes que l’acompanyaven pel camí s’havien aturat estupefactes, perquè, si bé sentien la veu, no veien, però, ningú” (Fets 9:7).

Deconstruint el Cientifisme 04

h) Intel·ligència i creences. Ciència i espiritualitat no són antitètiques.

La ciència pregunta: Com?
La fe pregunta: Per què?

L’exemple de l’insecte que no reconeix l’home igual que l’ateu que no reconeix Déu:
“Ara bé, ¿quina idea es pot fer aquest insecte de les grans lleis que governen la seva vida? Estarà forçat a admetre l’existència de cataclismes diaris que influeixin sobre el desenvolupament de la seva espècie; però per estar dotat d’una visió petita i imperfecta no ha vist mai i no pot concebre de cap manera l’home i serà sempre incapaç d’establir la relació directa entre la seva destrucció i l’escombra d’un jardiner” (Pierre Lecomte du Noüy, 1883 -1947, biofísic i filòsof parisenc).

Segons estudis la intel·ligència dels ateus és semblant a la de gent creient.
Això demostra que no són més intel·ligents sinó més creguts i vanitosos.

• Are Christians Less Intelligent Than Atheists? Here’s What All Those Studies REALLY Say

De tota manera la intel·ligència no val tant com la saviesa, perquè la saviesa ve amb un toc positiu que molts ateus no coneixen: l’empatia.
L’ateisme sovint parla de ciència i d’intel·ligència. No he sentit mai que parlin de bondat, potser els fa vergonya i tot, no fos gens d’estranyar.
El resultat són dimonis traçuts que ens fan la vida impossible: els futurs tenebrosos d’Orwell, Huxley i altres.
Aqueix món serà el resultat de l’ateisme: el regnat d’Anticristos.
La intel·ligència, si ve acompanyada de maldat, és llançar pedres a la pròpia teulada. Però d’idiotes el món va ple.

Si el que pretenen és matar la part espiritual humana, realment hi ha un plantejament deshumanitzat i deshumanitzador

• Somos algo más que nuestro cerebro

El cientifisme és hipertrofiar tant la ciència que no deixi lloc a l’espiritualitat, és crear éssers mecànics i sense empatia.
No cal ni és humà un món tan dogmàtic, cínic i escleròtic: fa angúnia.
En certa manera els ciencinazis són els precusors de qualsevol distopia futurista, en voler anatemitzar aspectes espirituals de l’ésser humà.

• Els metges enregistren una activitat cerebral “inexplicable” deu minuts després que el pacient morís

I és que inclús hi ha maneres científiques de demostrar el paper positiu de l’espiritualitat:
Els cervells dels creients redueixen l’ansietat:
http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/category/estudis/
http://www.telegraph.co.uk/news/main.jhtml?xml=/news/2008/03/18/nbelief118.xml

• La base d’un cervell sà és la bondat, i es pot ensinistrar
• Espiritualitat i salut mental
• I el cas és que els pobles creients es reprodueixen mentre que els ateus s’extingeixen i són envaïts

Quina «intel·ligència» és eixa que no sap ni reproduir-se ni alliberar-se de la colonització?

• El català ha perdut 300.000 parlants habituals a Catalunya en deu anys
• Catalunya és on més cauen els naixements de tot l’estat

i) Ciència fraudulenta. El mètode

Investigadores que perdieron la cabeza en busca de prestigio
Grandes tramposos de la ciència
http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Grandes-tramposos-de-la-ciencia
Suicidios, humillaciones, fraudes, sabotajes y chantajes. Los investigadores han recurrido a todo tipo de mañas y mentiras para obtener el reconocimiento de sus colegas. La presión ha llevado a biólogos, paleontólogos y físicos a anteponer las malas prácticas por el supuesto bien del conocimiento.

• La ciència viu una epidèmia d’estudis inservibles

Científics d’EE UU, Regne Unit i Holanda denuncien que la investigació està perdent credibilitat
Un exemple d’estudi inútil:

• Vagina equals woman? On genitals and gendered identity
• Una història increïble de la misèria intel·lectual del postmodernisme

“El penis conceptual com a un constructe social: un engany a l’estil Sokal sobre estudis de gènere”

• Linguistic Obfuscation in Fraudulent Science

Deconstruint el Cientifisme 03

e) El mite cientifista

• La religión cientificista

Ciencinazis: La gent que refusa tota transcendència i adora la ciència com a panacea mitificada, malgrat ser inconclusa. Per a ells tot ha de tindre «base científica».

• “No contents amb escarnir tan sovint les valors humanes, avui procuren, científicament, envilir-les. Per destruir-los fatalment. L’home no ha menester ja de perfeccionar els seus robots. Ell mateix es converteix en robot. L’home no viu ja en l’home” (1956, Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès cristià).

El que fan no és res de nou: Una mística antimística mitificant la ciència, en abstracte, com si fos definitiva, infinita, absoluta i infal·lible. Es a dir, en feu una pseudociència.
Es una ideologia totalitària amb aparença de filosofia de la ciència que afirmeu que és «la Ciència» fetèn que cal adorar.
La ciència quàntica, però, els ha desmentit per totes les dimensions i multiversos possibles.

• «Els necis transformen filosofia en ximpleria, ciència en superstició i art en pedanteria» (George Bernard Shaw, 1856-1950, escriptor irlandès).

La ciència viu dins la societat i té repercussions socials: ni és asèptica ni és incontaminada ni és infal·lible ni és perfecta.
Breu: no en fem un mite.

• Escépticos de tres al cuarto. Los panfletistas de la ciencia

• La «pureza» científica es una quimera

f) “La ciència” contra “la religió”

• “En l’escala còsmica només allò fantàstic té possibilitats de ser veritable” (Pierre Teilhard de Chardin S.J., 1881-1955, jesuïta, paleontòleg i filòsof francès).

• «L’ànima, ha dit algú, no l’he trobada mai sota el meu bisturí». Ningú no ho dubta. Però tampoc no es trobaria la veu de Caruso sobre un disc tractat de la mateixa manera» (Pierre Lecomte du Noüy, 1883 -1947, biofísic i filòsof parisenc).

Demostrar científicament l’existència o no del que se suposa que és Déu, tan infinit?
«Allò inclós no pot concebre el recipient»
Només poden haver-hi indicis, petges, buits a omplir.

La descreença prové d’una actitud vital, espiritual pròpia, igual que la creença.
Les afirmacions atees estan totalment condicionades per aquesta percepció limitada i pel propi tarannà personal, malgrat que en llur megalomania, no en parlin i pretenguin ser asèptics i «objectius».
Tanmateix hi ha ateus famosos que han reconegut que…

El resultat de països i règims no teòfobs és infinitament millor que no la de règims teòfobs:

• Cuántos muertos hubo a nombre del comunismo?

• List of Dictatorships by Death Toll – The Top 10 Biggest Mass Killings in History

“L’arbre es coneix pel fruit”.

Els dèspotes ideològics, en el fons són també dèspotes psicològics, sempre pensen tindre la darrera paraula per autolloar-se com els més savis de l’univers.
Però la ciència humana és ínfima en comparació a la seva ignorància, i sempre evolucionant.
Els “ciencinazis” tenen un seriós problema de desviació, sovint tenen ínfules de superioritat, de manera que tracten amb menyspreu els que pensen o creuen distint.
Es basen en el dogma d’un determinat nivell de coneixement que empren com si fos el definitiu i a mode de maça per aixafar l’adversari. Com si un coneixement científic fos incompatible amb qualsevol espiritualitat i la negàs.

Com ningú no és omniscient, ningú no pot estar sempre segur que allò que pensa és cert en qualsevol cas i en tot aspecte, perquè tothom tenim llacunes. No deuríem ser tan presumits i cercar més en la vida i en el saber.
Per a ateus i ciencinazis creure en Déu és ser, automàticament, “un ignorant”, la qual cosa ve desmentida per l’enorme quantitat de gent sàvia i també científica que són creients.

• Bíblia i ciència

Però el prejudici és una crosta.
No deuria ser que pretenguessin saber més que el 80% de la població mundial i que els savis de la majoria de segles i països.

No contrasten bé la realitat, per manca de perspectiva o experiència, per orgull «cientifista» o per no calibrar bé els perills de cada cosa, ciència inclosa.
Refusen la fe sobre unes bases que la fe ja diu que no són vàlides per arribar a la fe, perquè igual que la ciència té el propi mètode científic, l’espiritualitat té els propis mètodes espirituals.
Igual que per a fer recerca en Química no s’utilitzen les mateixes eines que en Biologia o en Física.

• «Quan la química va aplicar els seus mètodes, una mica brutals, a aquestes proteïnes, elements fonamentals de la matèria vivent, del protoplasma de les cèl·lules i de la sang, les va matar. Com un ferrer que, havent desfet a cops de martell un fonògraf, intemptàs després reconstruir unint un a un altre els trossos de fusta, de coure, de zinc i de cautxú, mai no arribaria a reproduir la veu d’en Caruso, de la mateixa manera la química es troba desarmada davant dels trossos de la fràgil i meravellosa molècula gegant que no ha revelat el seu secret” (Pierre Lecomte du Noüy, 1883 -1947, biofísic i filòsof parisenc).

• Atheist Scientist Challenges Christian Apologist Ravi Zacharias

• Científic versus resaberut

g) “La ciència” amb “la fe”

Un científic ateu com Hawkings proposava «universos paral·lels». I qui podria negar que Déu pogués utilitzar aquest sistema de Plurivers per a diversos universos materials i espirituals?

• Las sorpresa relacionada con el ‘multiverso’ que Hawking dejó antes de morir

La realitat és immensament major que no ens imaginem
Els ateus dogmàtics són ben pretensiosos i mecanicistes (ensuperbits) en pensar que ho saben i controlen tot.
Debat d’Astrofísica:

• Científic amb un indici sobre l’existència de Déu existeix

El físic teòric Michio Kaku afirma haver afaiçonat una teoria que podria apuntar a l’existència de Déu. Kaku és considerat un dels científics més importants de l’actualitat.

• Per què la ciència no nega Déu
• Set raons d’un científic per creure en Déu
• El món científic se’n torna cap a Déu
• Heus aquí la resposta en una conferència sobre l’ateisme que fa Dawkins, biòleg autor del llibre «El miratge de Déu», a la pregunta: I si vostè està equivocat?
• «El materialista no pot negar Déu, ni els antics ni els moderns», diu el físic David Jou

Sorprenent “intel·ligència” cel·lular i dels components de l’àtom:
“Investigacions que inclouen més de 1700 experiments demostren que el DNA de les cèl·lules vives poden comunicar-se amb unes altres cèl·lules pròximes mitjançant la transmissió d’energia en forma de llum. Aquests resultats indiquen que les cèl·lules poden comunicar-se entre si independentment de la bioquímica de sistemes orgànics com el circulatori, el nerviós o l’immunològic” (Leonard Laskow, Healing with Love).
“I com l’atzar és causa de l’ordre? diu Talbot
Que els electrons semblen prendre decisions.
I Dysson: “La ment és inherent a l’electró”

“Cèl·lules individuals de Myxobacteria, per exemple,
surten a caçar en grup,
com una manada de lleons acorralant una gasela”
“Energia i electricitat són realitats
i no sabem què són.
El camp electromagnètic diu Feynman
És més difícil d’imaginar que els àngels invisibles.
Ones i partícules són metàfores, diu Gribbin.
I no podem, diu Heisenberg
“parlar d’àtoms en el llenguatge ordinari”.
La matèria llavors com abstracció matemàtica?”
“Igual que l’electró si no és observat no existeix.
La matèria és real o irreal, com tu vulguis”
“No és l’espai que fa corba sinó l’espai-temps
i no hi ha res corb.
La realitat dels físics moderns
Fonamentalment aliena a la ment humana, diu Davies”
(“Versos del Pluriverso”, 2005, d’Ernesto Cardenal Martínez, *1925, teòleg de l’alliberament, poeta i polític nicaragüenc).

• Un físic troba informació sobre l’ànima a les cèl·lules humanes

Els científics asseguren que la informació quàntica sobre l’ésser humà pot seguir viva d’alguna manera despres de la mort del cos.

• 44 Fets científics en conformitat amb la Bíblia
• 8 fets científics que apareixen a la Bíblia

Tanmateix la Bíblia no és cap llibre “científic”.
Els fonamentalistes literalistes i els ateu-sofistes cientistes se semblen en alguns punts: consideren que la Bíblia havia de ser una mena de superenciclopèdia multi-especialitats.

El cristià equilibrat treu cap al cap al cel, el fanatitzat vol ficar-se el cel dins el cap.
Igual que el científic equilibrat vol baixar part del coneixement a la terra, el fanàtic es pensa que allò que sap és TOT i és definitiu.

• Desfan l’ateisme amb la ciència

Deconstruint el Cientifisme 02

c) Menysteniment ciencinazi del futur, la llibertat i de la qualitat de vida.

La ciència, mal emprada per certa gent, pot ser el to psicopàtic del saber al servei de l’Establishment, que no pas del poble.

No devem confondre manipulació científica i conductista per un costat amb ètica i qualitat de vida de l’altra.

Els límits ètics oficials en la Ciència en són uns, però d’amagats segur que n’hi ha uns altres més elàstics i més perillosos.

Un científic fa les investigacions que li deuen manar els seus caps, i els seus caps faran el que puguin vendre a les transnacionals o als Estats.

• Científics xinesos clonen els primers micos amb el mètode de l’ovella Dolly

Els experiments genètics poden ser temibles, perquè no sabem com podrien funcionar sota una Dictadura i sota les pressions de lobbies i transnacionals. Recorda Huxley o unes altres distopies.
Realment podrien crear un infern a la Terra.

• Susan George:   Mig centenar de potentats imposen les lleis econòmiques de la UE

El que els científics solen fer amb llurs investigacions és primerament enriquir grans companyies, i per ex. en el tema dels transgènics, arruïnar pagesos del tercer món que no podran comprar les noves llavors ni competir amb les companyies, i potser contaminar l’alimentació tot provocant al·lèrgies massives i coses que ja veurem com poden acabar.

Coneixement científic sense ètica ferma crearà nazis, dimonis preparats per a fer malvestats.
Per exemple, els nazis, encara que la gran majoria devien ser uns soques, però va ser un moviment que nasqué al cor d’Europa en ple segle XX, on hi havia també molta investigació científica i cultura, poques bromes!
Quan la gent creu que una barbàrie així no pot tornar, no ens l’hem de creure: sempre pot tornar per algun lloc.
El segle XX ha estat el segle de més barbàrie política i genocidis massius de la Història de la Humanitat, i això que teníem més cultura i tecnologia i «menys religió»!  O precisament per això?
Qui investiga per a fer armes de destrucció massiva, els clergues?

Els descobriments de científics fan tan controlable la natura i el món…que el fan malbé.
El nivell de contaminació i de proliferació nuclear són producte de la ciència humana, que normalment, com tot, està controlada per unes oligarquies, un sistema, que en fan una eina d’opressió i d’explotació.
L’ètica és més urgent que no pas el simple coneixement científic.

Societat on impera la “racionalitat” i la “tecnologia” que voldrien certs teòfobs i cristianòfobs:

• UN MUNDO PEOR O CÓMO LA CIENCIA FICCIÓN HA ANTICIPADO SOCIEDADES TOTALITARIAS

• Els perills de l’edició genètica casolana

Un virus creat amb ADN enviat per correu fa disparar les alarmes sobre la manipulació genètica que duen a terme aficionats

La «ciència», controlada en últim terme per elits per comerciar, especular o per amuntegar fortunes i sovint també per matar, no ha de ser considerada com a una prioritat absoluta ja que també és un perill afegit als ja existents.

• “Hi ha, de fer, una recerca d’avantguarda (poc divulgada encara) que segueix, per alguna raó, la direcció oberta per Auguste Compte –i abans per Ramon Llull. Aquesta línia no té res a veure amb les vogues frívoles de la rereguarda, tan celebrades ací i allà pels qui no en saben de millors. Cal una certa obtusitat, per exemple, per a aclamar el darwinisme i no fer cap cas del modest esquema organisme-fonction-milieu!. Els aclamadors tenen sempre una noció èpica prou vulgar (i gens intel·lectiva) de les proeses científiques. No: no negaré pas que els rètols mateixos struggle for life i survival of the fittest fan un gran efecte –la mateixa mena d’efecte, aixó és, que els eslògans feixistes” («Dir la realitat», 1983, de Lluís-Vicent Aracil i Boned, *1941, sociolingüista valencià).

d) Marginació de valors meta-econòmics.

«Com podem reconciliar les exigències de llibertat i de disciplina en l’educació? Innombrables mares i mestres, en realitat ho fan, però cap d’ells no pot descriure una solució. Ho aconsegueixen en introduir en la situació una força que pertany a un més alt nivell que transcendeix als oposats: el poder de l’amor”
«No és per la nostra pobresa la raó per la qual permetem aquests abusos, com si no poguéssim impedir-ho, sinó perquè, com a comunitat, no tenim una creença ferma en cap valor meta-econòmic, i quan no hi ha tal creença s’imposa el càlcul econòmic. Això és totalment inevitable. Com podria ser d’una altra manera? Hom ha dit que la naturalesa avorreix el buit, i quan l’«espai espiritual» disponible no s’omple amb alguna motivació superior es farà necessàriament amb quelcom d’inferior, amb l’actitud esquifida, mesquina i calculadora de la vida que es racionalitza amb el càlcul econòmic.

No tinc cap dubte que l’actitud despietada envers la terra i els animals té relació i és un símptoma d’una gran quantitat d’actituds, com ara les produïdes per un fanatisme pels canvis ràpids i una fascinació per les novetats (tècniques, organitzatives, químiques, biològiques, etcètera), que insisteixen en llur aplicació molt abans que les conseqüències a llarg termini hagin estat conegudes ni tan sols remotament”
(“Small is Beautiful”, 1973, d’Ernst Friedrich “Fritz” Schumacher, 1911-1977, economista alemany a la Gran Bretanya).

Deconstruint el Cientifisme 01

a) La perspectiva: La relativitat del coneixement científic front a un concepte de racionalisme dogmàtic.

Un problema de la comunicació del coneixement científic a la cultura de masses és que sovint ignora els límits i l’abast del mètode científic, amb la qual cosa promou l’acceptació acrítica del corpus de la ciència a la manera de saber absolut, i encara de l’únic legítim.

Pedro Echenique:

• El cientificisme, pensar que la ciència és l’única font de coneixement vertader, és un error

• “La suprema adquisició de la raó consisteix a reconèixer que hi ha una infinitat de coses que la sobrepassen. Quan no coneix això, la raó és feble. Dubtem allà on cal, afirmem allà on és menester, sotmetem-nos allà on cal. Qui no ho fa, no copsa la força de la raó” (Blasi Pascal, 1623-1662, científic, savi i escriptor projansenista occità).

• “El que fa insuportable la raó moderna no és la raó per se, que ens és pròpia com a espècie, sinó la insistència en la raó com a única mesura de totes les coses, la raó al servei del productivisme, l’utilitarisme i l’eficiència econòmica. Aquesta és la visió de la raó a combatre” (@BedollGris).

• La «ciència», ben mirat, tampoc no és plenament «científica», ja que està contínuament evolucionant, aprenent i investigant, i mai no és definitiva, sinó provisional. Però hi ha capquadrats que en parlen com si fos un còdol-dogma que et llancen al cap per esclafar-te.

 

Un exemple de polèmica científica que demostra que la ciència pot canviar d’opinió moltes voltes i no és “tan certa”, ni molt menys absoluta:

• Los agujeros negros podrían tener una salida

• “L’escala de l’observació es qui crea el fenomen”. Per a ell aquesta idea és suficient per a senyalar tot el que té de relatiu el saber científic” (Charles-Eugène Guye, 1866 –1942, metge suís).

• «Sense anar a cercar més lluny, ja sabem que el món d’un petit insecte, d’una puça, per ex., ha de ser molt diferent del nostre: per a ella, l’aigua sembla estar coberta per una sòlida membrana, que no es deixa travessar amb facilitat: ni per una goteta deu vegades més gran que ella, perquè la tensió superficial pot tornar-se una força relativament considerable”
  “Aquest és l’escull amb què correm el perill de xocar en el moment en què recorrem al mètode analític. Cada vegada que canviem l’escala d’observació, penetrem en un domini en què no estem certs «a priori» que totes les lleis continuïn essent vàlides a escala superior. A més, en traspassar el llindar que els separa, i que generalment té un sentit únic, sense tenir en compte la insuficiència de la tècnica o la invalidesa del cervell humà, pot ser que els tènues llaços d’unió entre un i altre quedin escapçats, si és que aquests existien” “Si els nostres predecessors -i molts dels nostres col·legues biòlegs- no haguessin tingut aquesta fe cega en el determinisme, és extremadament probable que la seva fe en la ciència, en el seu conjunt, hagués estat per això molt pertorbada. Sentirien la terra presta a obrir-se sota llurs passes si els diguessin que la física i la química no estaven rigorosament sotmeses a aquest determinisme caducat. Quina esperança hi hauria per a una ciència de la vida satisfactòria si les mateixes ciències exactes ja no són exactes?”
  «La combinació del sentiment i de la ciència no és sovint fructífera, i crec que cal veure en aquestes anticipacions optimistes i orgulloses per a l’esperit humà una mena de reacció contra certes disciplines morals que tendeixen a glorificar la humilitat condemnant severament l’orgull»
  «La llei dels grans nombres entra en joc, i tots els nostres fenòmens no són més que fenòmens encobridors, llei resultant, a la nostra escala, d’un nombre immens de fenòmens moleculars i electrònics que escapen a la nostra observació»
  (Pierre Lecomte du Noüy, 1883 -1947, biofísic i filòsof parisenc).

 

Les eines que valen per analitzar una ciència (biologia, per ex.) ja no serveixen en general per analitzar-ne una altra (física, per ex.). L’escala d’observació fa la ciència, fa canviar de ciència.

• La «pureza» científica es una quimera

• Recomanat: PLUTO @MisterBrusco

 

Molta gent pot saber moltes coses, però no sempre són definitives i segures, malgrat que alguns en facin marketing comercial per “vendre-les” com a segures i definitives.

Les proposicions científiques mai no poden ser tingudes per absolutament vertaderes, sinó a tot estirar com a no refutades.

Hom sap el que sap i el que ha intentat saber estudiant. Tothom ignorem quasi tot, en comparació del poc que sabem.
Per això mateix la raó i les ciències tal com la Humanitat les coneix és menester de prendre-les amb relativisme.

• Ocho misterios astronómicos desconcertantes

La ciència sempre està en evolució perquè ignora la major part de les coses i, a més, sempre les ignorarà, perquè són incalculablement immenses.

D’aquesta petita part de coneixement incert, n’hi ha que en volen fer un Tot absolutitzat. Això que fan és…antimatemàtic!

Són uns exagerats i, en certa manera, uns fanàtics mancats de base.

La saviesa és saber que hi ha infinitat de coses que no sabem, les quals, a més, poden condicionar molt la part que sabem «científicament».

Creure que el que sabem ara científicament és usualment «segur i definitiu» és anticientífic.

L’ateisme cientifista no passa de pseudociència i de propaganda ideològica.

b) Menysteniment de l’ètica i la consciència

• “Un enteniment tot lògica és com un ganivet sense mànec, que fereix la mà del qui l’utilitza” (Rabindranath Tàgur, 1861-1941, filòsof i escriptor bengalí).

Ciència sense ètica és carregar les armes del diable.

Ètica sense saber pot ser insuficient, però promoure el saber sense ètica és un suïcidi per al propi país.

• Un nen tècnicament competent -ja que ha sabut fer-se una arma casolana ell mateix-, si bé sense valors, desestructurat en l’ordre de prioritats mentals.
  Resultat: un crim.
  La tècnica (o la ciència) no assegura la felicitat.
  Avantposar tècnica a ètica és fabricar brètols descontrolats, diables intel·ligents.

Els ciencinazis mitifiquen la ciència, que en realitat rau en mans d’Estats repressors i de corporacions abusives.
La “secta” dels ciencinazis posa per davant la ciència en abstracte de la seva aplicació en la realitat social i política, fent-ne un mite, un tòtem enganyababaus.

I Kim Jung-Un molt content amb la seva «científica» bomba d’hidrogen.

• “No t’has d’alegrar tant de saber alguna cosa, com has de témer fer-ne mal ús” (“Meditacions” 174, de Guigó I, 1083-1137, prior de l’Orde de la Cartoixa).

• “Los homes…estan longament per aprendre ciències d’enteniment e no d’amor e bondat. Per ço se’n segueix contra amor injúria e pecat e gran damnatge a molts amadors de saber; car tant com més saben sens amar bondat, tant han major manera de fer mal e d’enganar e trair los uns los altres” (“Arbre de Filosofia d’amor”, Ramon Llull).

Per això, més urgent que la física i química és l’amor. O la bondat.

• “La bondat té més importància que la saviesa, i el reconeixement d’aquest fet és el començament de la saviesa”(Isaac Rubin, *1923, escriptor i psiquiatre estatunidenc, autor de “Jordi”, 1960).

L’amor podria evitar la destrucció del món, la física no, per ella mateixa.

Per això el tema ètic serà sempre més urgent i útil que el científic, que és una roda gegantina d’imprevisibles conseqüències i pot ser un monstre fora de control, com l’Estat.

Avantposar (parlar molt de) coneixement tècnic a ètica, ni és bo ni és intel·ligent (encara que potser ho faci algun bon científic, tècnicament parlant).

• “El veritable problema rau a la ment i el cor i l’home. No és un problema relacionat amb el camp de la física, sinó de l’ètica. És més fàcil de purificar el plutoni que l’esperit maligne de l’home” (Albert Einstein).

Qui avantposa coneixement tècnic a ètica, ni és bo ni és intel·ligent (encara que potser sigui bon científic, tècnicament parlant).

• “Ciència sense consciència, no és sinó la ruïna de l’ànima” (François Rabelais, 1494-1553, escriptor satíric francés que visqué a Occitània).

• “La màquina ha vingut a escalfar l’estòmec de l’home però li ha refredat el cor” (Miguel Delibes, 1920-2010, escriptor castellà).

• “Aquest món, esclau de la tècnica que havia alliberar-lo; aquest món, que tant temps ha estat encadenat al seu egoisme i al seu odi, té una TERRIBLE necessitat d’estimar” (1936, Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès).

Avantposar el coneixement abstracte a l’ètica i l’amor té molt d’egolatria.

A part de més intel·ligents també poden ser més creguts i pudents. La intel·ligència intel·lectual no implica intel·ligència emocional.

• “El coneixement infla, mentre que l’amor edifica” (1ª Corintis 8:1), perquè “ho suporta tot” (1ª Corintis 13:7).

En la vida no tot és ciència humana.

L’ètica té moltes coses que «científicament» no es poden demostrar. Tanmateix és rar que ningú la desdigui.

• Un experiment quàntic per a esbrinar de què está feta la consciència humana

Astrologia

ASTROLOGÍA

Octavi  Pereña i Cortina
¿A que debe tanta gente crea en la astrología? Manuel Escrig en su artículo “El horóscopo y tu futuro”, Dice:
“La gente necesita que alguien le hable de su futuro inmediato y le anticipe lo que le va a suceder… Ahora bien, ¿podemos creer y confiar  en quienes tratan de adivinar nuestro futuro?”.
Por otra parte Rossend Miró estudioso de dichos temas dice que esta necesidad se debe
“Al deseo de conocer lo que a uno le espera”.
Gemma Blat, astróloga, dice al periodista que la entrevista:
“Para mí, religión es lo que hace sentir unido al cosmos. El origen de la palabra religión, atar. Con la astrología tengo sentimientos religiosos, me siento especialmente atada a este cosmos al cual perenezco”.
¿Qué es la astrología? Esta palabra deirva de dos palabras griegas astra (estrella) y logos (palabra). Literalmente significa la palabra de las estrellas. De acuerdo a su significado, para los astrólogos las estrellas hablan y, “lo desconocido se aclara, lo misterioso que dee revelado y una nueva luz se extiende en todas direcciones”.

LA CAUSA DE LA ASTROLOGÍA
Stuart Barton dice que “la gente tiene que ceer en algo. Si no tiene nada sensato en que creer, entonces cree en tonterías. Es un hecho comúnmente observado que cuando decae la fe en Dios aumenta la superstición, y actualmente, con el marchitarse de la fe obsevamos el florecimiento de la credulidad”. Esta es la razón por la que un número asombroso de gente civilizada ha adoptado de cara al universo un punto de vista mágico, al atribuir a los astros poderes que influyen espiritualmente. Es por ello que los astrólogos digan que las estrellas determinen el destino de los hombres. Tal creencia lleva a las personas a un fatalismo destructivo, pues hace recaer en los astros la responsabilidad de sus acciones. “He actuado de esta ma-nera porque mi destino está escrito en las estrellas”. Ahora que para muchos Dios ha muerto se busca desesperadamente un substituto que pueda ofrecer algo de significado y propósito para la vida. La astrología intenta llenar dicho vacío.

EL LENGUAJE DE LOS ASTROS
El futuro desconocido es lo que mueve a los hombres a prestar atención al supuesto hablar de las estrellas, pero las estrellas no hablan a los hombres. En su rumbo preciso e inalterable por el espacio sideral “cuentan la gloria de Dios… Por toda la tierra salió su voz, y hasta el extremo del mundo sus palabras”. (Salmo, 19:1-4) ¿Cómo reacciona el hombre ante este hablar estelar? El apóstol Pablo con claridad meridiana dice:
“… Porque las cosas invisibles de Él (Dios), su eterno poder y deidad, se hacen claramente visibles desde la creación del mundo, siendo entendidas por medio de las cosas hechas, de modo que no tienen escusa. Pues habiendo conocido a Dios, no le glorificaron como a Dios, ni le dieron grácias, sino que se envanecieron de sus razonamientos, y su necio corazón fue entenebrecido. Profesandoser sabios, se hicieron necios….ya que cambiaron la verdad de Dios por la mentira, honrando y dando culto a las criaturas antes que al Creador, el cual es bendito por los siglos…”  (Romanos, 1:18-32).
El culto erróneo que se rinde a las criaturas incluye también el culto a los astros que está claramente prohibido en las Escrituras cristianas: “No aprendáis el camino de las naciones, ni de las señales del cielo tengáis temor, aunque las naciones las teman” (Jeremías, 10:2).

LA VANIDAD DE LA ASTROLOGIA
El profeta Isaías profetiza la destrucción de Babilonia, el gran imperio que parecía que no desaparecerá jamás. Personifica a este poder mundial en una “mujer voluptuosa que está sentada confiadamente y que dice en su corazón: Yo soy, y fuera de mí no hay más, no quedaré viuda, ni conoceré orfandad”. A este orgullo desmedido de la Gran Babilonia, Dios por medio del profeta le dice: “Vendrá, pues, sobre tí mal, cuyo nacimiento no sabrás, caerá sobre ti quebrantamiento, el cual no podrás remediar, y destrucción que no sepas vendrá de repente sobre ti”.
Los astrólogos se afanaban en pronosticar buenos Presagios, pero Dios sentenciará su destrucción: “Te has fatigado en tus muchos consejos. Comparezcan ahora y te defiendan los contempladores de los cielos, los que obserban a las estrellas, los que cuentan los meses, para pronosticar lo que vendrá sobre ti. He aquí serán como tamo, fuego los quemará,  no salvarán sus vidas del poder de la llama, no quedará brasa para calentarse, ni lumbre a la cual se sienten. Así te serán aquellos con quienes te fatigaste, los que traficaron contigo desde tu juventud, cada uno irá por su camino, no habrá quien te salve”. (Isaías, 47:13-15).

CONFRONTACIÓN ESCLARECIDA
En el segundo año de su reinado Nabucodonosor, rey  de Babilonia tuvo sueños y se perturbó su espíritu y se le fue el sueño. El rey quería saber cual fue su sueño e hizo llamar a magos, astrólogos, encantadores y caldeos. Todos estos dijeron al rey: “di el sueño a tus siervos y te mostraremos la interpretación”. Ante la insistencia de los adivinos que le pedían al rey que les dijese el sueño olvidado, Nabucodonosor les dice:”Yo conozco ciertamente que vosotros poneis dilaciones, porque veis que el asunto se me ha ido. Si no me mostráis el sueño, una sola sentencia hay para vosotros.Ciertamente preparáis respuesta mentirosa y perversa para decir delante de mí, entre tanto que pasa el tiempo. Decidme, pues, el sueño, para que yo sepa que me podéis dar su interpretación”. Ante petición tan insólita, “los caldeos repondiero al rey y le dijeron: No hay hombre sobre la tierra que pueda declarar el asunto del rey, además de esto, ningún rey, príncipe ni señor preguntó cosa semejante a ningún mago ni astrólogo ni caldeo. Porque el asunto que el rey demanda es difícil y no hay quien pueda declarar al rey, salvo los diosescuya morada no es en la carne”. La respuesta del rey ante la imposibilidad de que los adivinos declarasen su sueño fue proclamar un edicto que los condenaba a muerte. Daniel, uno de los deportados de Judá a Babilonia, junto con sus tres compañeros pidieron al Dios misericordioso sobre este misterio para que no pereciesn junto a los otros sabios. El secreto fue revelado a Daniel. Acto seguido, el profeta solicitó ser llevado ante el rey para recordarle el sueño y su interpretación. Estas son las palabras que Daniel dirigió al rey “El misterio que el rey demanda, ni sabios, ni astrólogos, ni magos, ni adivinos lo pueden revelar al rey. Pero hay un Dios en los cielos, el cual revela los misterios, y El ha hecho saber al rey Nabucodonosor lo que ha de acontecer en los postreros días”. Daniel descubre a Nabucodonosor lo que en línias generales ha de suceder hasta el final del tiempo.

LA PROVIDENCIA DE DIOS
Dios en su misericordia no nos ha dado a conocer con todo detalle el futuro de nuestra vida. Ha sido una decisión muy sabia mantenerlo en secreto, pues de saber anticipadamente todo lo aque nos sucederá, enloqueceríamos.
Ahora bien, los que creemos en el Señor sabemos que no nos faltará su providencia en acción. Descansamos en la bondad de un Padre Celestial que no nos dará una piedra por pan ni un escorpión por  un pescado. Provee por todas nuestras necesidades. La providencia de Dios no quiere decir que no nos van a venir contratiempos y dificultades. Quiere decir que en la adversidad el Señor estará a nuestro lado.
Dios sabe nuestro deseo de conocer nuestro futuro. Con toda dulzura nos advierte de los peligros que acarrea tal conocimiento y nos aconseja qaue nos contentemos con el presente: “no os afanéis por el día de mañana, porque el día de mañana traerá su afán. Basta cada día con su propio mal” (Mateo, 6:34).

Enlace:

• El Cristiano y la Astrología, horóscopo y Tarot

Selección española

PAN Y CIRCO. BIRRAS Y FUTBOL.
CON FUTBOLERISMO NOS PREPARAN ¿PARA QUÉ SINIESTROS PLANES?

Un país en vias de …subdesarrollo
Pero ¿de qué os quejais chic@s?, lo importante es que semos campiones de Europa en futbol y eso satisface más que cualquier recorte. Nos están tercermundizando por la vía rápida, pero no importa, chicos, porque ¡YO SOY ESPAÑOL, ESPAÑOL, ESPAÑOL…!

• Dos muertos en Andalucía en las celebraciones de la Copa de Futbol, morir por una jilipollez

Mientras los recortes y el nivel de vida nos afectan a todos en la vida diaria, un triunfo deportivo no nos afecta para nada en absoluto. Igual que si la Pantoja o la Esteban se casaran con Sadam Jesulín.

Hipnosis PP = fin de estado de bienestar
Mientras nos desvalijan, los trileros tienen un buen cebo: los triunfos deportivos.
“Lejos de nosotros la funesta manía de pensar” “Vivan las caenas!” (Frases de partidarios del rey absolutista Fernando VII).
Pero manipular a una manada de borregos y de emocionalmente manipulables con colorines y orgullo prefabricado es muy fácil: un balón con una caña y todos detrás del balón. Mentes simples y manipuladas por una realidad ficticia!
Tú quedate salibeando con “la Roja” (como ellos quieren) y verás como los bancos y el PPsoEC’s te roban hasta la calderilla. NO ES CRISIS, ES ESTAFA Y MUY PLANIFICADA PARA IR CIEN AÑOS ATRÁS.
«En España es herejía tener sentido común» (Juan E. de Harzenbusch, 1806-1880, dramaturgo).

Apaga la TV, enciende el cerebro
Los colonizadores europeos doblegaron al gigante chino con opio en el s. XIX. La cuenca minera asturiana fue alcoholizada por Franco. La droga corrió a gogó para desmovilizar a la juventud a finales de los ’70.
«Un amplio sector de la publicidad moderna… No apela a la razón sino a la emoción, pero, como cualquier otro tipo de sugerencia hipnotizador, se trata de impresionar a sus objetos emocionalmente y luego les hacen asentir intelectualmente” (Erich Fromm, 1900-80, psicoanalista).
España es un Estado absolutista…amenizado con goles
Dicen que una catástrofe es un buen momento para cambiar de dirección. Nos falta recapacitar. No dejar ya más la política en mano de los políticos profesionales que son unos trileros de la Banca para el fin de desplumarnos. Eso es demasiado peligroso y tenemos que decir NO tanto al apoliticismo como a la superficialidad, la incultura o el fanatismo irracional.
Hemos sido un país superficial teledirigido por las TVs que ha querido autoengañarse y creerse nuevo rico sin esforzarse, mecido por las mentiras alagadoras y patrioteras del PP.

Mientras nos roban y masacran, chute en vena de goles.
Toda la parafernalia guerrera-hipnótica-mitómana de la seleccion. Lo que necesitamos es llegar a final de mes sin ahogarnos como ahora. Menos sueldazos y más justicia y estar por lo que nos afecta.
Mucha gente a penas son personas, son un producto de la TV.
«Era un hombre muy gordo, pero activo y de una estupidez increíble, una masa de entusiasmos imbéciles, uno de esos idiotas de los cuales, aunque más que de la Policía del Pensamiento, dependía la estabilidad del Partido» («1984″, novela de Georges Orwell, 1903-1950, escritor antitotalitario inglés).
Ahora es el momento de recapacitar y cambiar en todos los sentidos, dejar la gris mediocridad, la comodidad cervecera, el futbolerismo neandertal, la telebasura y toda esa mierda que nos tiene deshumanizados, y hacernos personas dignas y responsables de nuestros hijos y nuestros semejantes.
“Sólo en España se tiene la inteligencia por peligrosa: no en Europa» (Isabel Álvarez de Toledo, aristócrata e historiadora andaluza).
El opio de los borregos
Gente que, al ritmo marcado por las hipnóticas TVs, se convierten colectivamente en una manada de neandertales futboleros metidos primitivamente en un akelarre catatónico de una simpleza tan manipulable como el «soy-español» (hasta hace pocos años un simple slogan-mantra de una canción de fascistas y neonazis violentos), en un estado de amenazante histeria colectiva (más bién diseñada para prepararlos para alguna guerra «a por ellos, oé»), demuestran un muy bajo nivel, y que se les puede recortar sin más peligro ni problemas para los «recortadores» que patrocinan semejante show pro-degradación colectiva. Nos han ido degradando éticamente con mentiras y mal gusto y ahora ya tienen al pueblo inutilizado animicamente…para machacarlo. Primero el veneno, luego se lo comen.
Un país en vías de subdesarrollo no sólo económico sino sobre todo anímico y en dignidad colectiva.
Beeeeeeeeeeeeeeeeeéééééeéééééeéééé
«La Roja» es el hipnótico o el opiaceo para hacernos colar emocionalmente la tiranía que nos están imponiendo. Ahora a la promoción del fascismo le llaman, por decirlo al revés como en “1984”, La «Roja». El mismo nombre de «la Roja» está diseñado para atraer la izquierda hacia el españolismo, puesto que a la derecha la tienen siempre «asegurada».

La Selección, engañabobos
La Roja crea patriotas españoles. Los patriotas españoles nos votan. Con los votos hacemos los negocios que queremos pa forrarnos. ¡A ver fútbol todos, coño, ar!!
«La Roja» ha popularizado aquello para lo que estaba destinada, el azul falangista: popularización de slogans de la extrema derecha (yo soy español-español …), de la bandera usuada en muchas guerras, ataques de la extrema derecha, «normalización» gregaria del ultranazionalismo español, «El Cara el Sol «desde coches gritando «viva españa» (o «arriba españa»), la juventud detrás del símbolo (ahora «moderno» gracias al populismo desde los mass media) de la más siniestra reacción. Ahora tenemos un fascismo crecido, apoyado emocialmente por los mass media y con la juventud y la población escuchándolo atontadamente. A continuación, cuando ya los tienen en el redil del timo, viene el saqueo. En ello están.
Circo mediático: mucha banderita y mucha miseria de los de la banderita
Copa de Futbol del 2008: Solo había que ver el texto de la propaganda de la Selessión…con un jugador español con cara de demonio y toda una sibilina invitación al crimen: «¿qué serias capaz de hacer por la Roja?» (sugerencias: ¿morir? ¿matar?).
Ya en los anteriores mundiales cantaban aquello de «¡A por ellos!» (indirectas fascistoides a los supuestos “enemigos de la patria”). Van a la guerra psicológica también en el deporte, y especialmente con lo que es más de masas, el fútbol. Paremos este nuevo opio de los borregos con tambores de guerra de lobos. Es demasiado peligroso y lo utilizarán para sus dudosos o peligrosos fines políticos. ¡Al loro, ciudadan@s!

Patraña, aÑa, aÑa, aÑa….
La “patria” real es la gente, no una idea abstracta o una bandera (=un Estado, unos políticos, una oligarquía) detrás de la cual se esconden intereses sórdidos de unas minorías poderosas y egoístas que engañan y roban y eventualmente llevan al pueblo al crimen masivo.
Las empresas particulares hacen negocio con la selección, benefician la marca «España» y se benefician del españolismo ambiental. Han creado una especie de agujero negro de la confusión, de la manipulación y del fanatismo, es decir, de lo que permite abusos e injusticias y pone el mismo pueblo fanatizado, como pasa en las guerras, de simple carne de cañón.
Detrás, en la sombra, la gran Banca controla los mass media y el Estado, y gana normalmente más del 30% anual a costa del pueblo idiotizado e inerte. Todo aderezado con incalculables cantidades de dinero negro masivamente blanqueado. Y es que «España es una Unidad del Chollo en lo universal».

Vivir el Evangelio versus Fariseismo

-Temas estelares y omisiones que cantan:
La Conferencia Episcopal española tiene una especie de obsesión, como todos los integristas, por las cuestiones familiares y sexuales de sus propios conciudadanos (de los que cobran vía Estado). Su enfoque natalista tiene un componente nacionalista y de interés del Poder estatal.

Pero si leemos la Biblia veremos que es un interés sesgado y desproporcionado. Por ej.:
a.-Por qué no muestran el mismo interés por la corrupción o delitos fiscales? (Porque sería poner en peligro su tradicional concubinato con el poder político, pues aunque oficialmente no es religión oficial, en la práctica lo sigue siendo).

b. -Por qué no muestran el mismo interés por el pecado de soberbia, que todos los padres de la Iglesia consideran peor que los de la carne? (Porque el integrismo se basa básicamente en la soberbia y la prepotencia institucional).

c. -Por qué no demuestran el mismo interés por la mentira, dado que el mismo Jesucristo llama a los mentirosos «hijos del Diablo» y describe la mentira como propiamente una actividad demoniaca? El diablo es «padre de la mentira» (Juan 8,44). (Posiblemente por la gran hipocresía que se vive en ciertos ambientes eclesiales, donde la mentira debe ser bastante común, ya vemos que no tienen ningún reparo en utilizarla masivamente en sus vergonzosos mass media como la COPE o 13TV).

El mejor sistema para poner a este integrismo farisaico contra las cuerdas es pedirles que obedezcan lo que ellos mismos dicen creer, pues si fueran coherentes con el espíritu de su fe, desde luego que estarían muy ocupados como para estar tan centrados de esta manera como están en negocios varios a menudo dudosos.

-Dogma verbalizado y Evangelio:
¿Cristo habló alguna vez contra los ateos? En todo caso habló contra las autoridades religiosas corruptas.
Muchos evangélicos consideran que el puro cristianismo es la simple afirmación del dogma (que es una cuestión teológica).

Sin embargo, Jesucristo iba a «las ovejas sin pastor» (en el original griego se llega a utilizar una palabra equivalente a “plebe”) a hablarles con misericordia y palabras sencillas mientras reprendía duramente a los encumbrados clérigos y legalistas que consideraban que todo era cosa del templo, de listas de prohibiciones contra cosas impuras y formalismo religioso, rechazando con desprecio al pueblo ignorante que no lo había podido estudiar.
Hoy en día en las iglesias ese formalismo religioso no sólo está muy vivo sino que muy a menudo es el dominante a costa de la práctica del Evangelio.

Origen de l’Ateisme 03

3.-EGOCENTRISME

Mal enfocament personal

“L’ateisme és un fenomen que no m’interessa especialment: és una mentalitat natural (que comprenc molt bé), normalment massa acomodada i amb l’ego generalment massa engreixat. Es un enfocament panxacontent.
Són bona part dels ateus els qui sembla que no toleren cap diferència i volen un Pensament Únic, que sol ser una primera passa a dictadures.
Per què molts es capfiquen tantíssim perquè hi hagi creients i alguns fan autèntiques persecucions ideològiques contra la creença?”

• “Diu el neci dins el seu cor: No n’hi ha de Déu!. S’han corromput, fan obres detestables, no n’hi ha cap que faci el bé” (Psalm 14:1, del rei David, devers l’any 1000 a.C.).

• “Llur conducta no els permet tornar a llur Déu. Un esperit de prostitució els anima i no coneixen el Senyor» (Osees -o Ausiàs- 5:4, profeta d’Israel, d’ençà el 744 a. C.).

• “Aquells qui s’apropien amb esforç i astúcia del coneixement, l’orgull també astutament se n’empara i com més s’hi donen, més es veuen envoltats de tenebres. Aquells, en canvi, en els moviments dels quals entra i roman el coneixement, s’abaixen devers l’abisme de la humilitat i reben en si mateixos, de manera lluminosa, la persuasió que duu alegria” (Centúries, 1:25 d’Isaac de Nínive). “La inacció encega l’home, per tal que no miri devers les realitats divines amb estupor, ans les escruti amb una vana recerca” (Centúries, 1:45 d’Isaac de Nínive o el Siríac, s. VII, impresa en traducció llatina el 1497 a Barcelona, als tallers de Jaume de Gumiel com a Liber abbatis Ysach de ordinatione anime).

• “El ventre encadena les mans i engrillona els peus. El qui és esclau del seu ventre poques vegades adora a Déu” (Muixarrif ed-Din Saadi, 1193-1290, poeta persa).

• “La religió no tira mà sinó de proves generals: jutja per la disposició dels cels, per les lleis de l’Univers; no veu sinó les gràcies de la Natura, els admirables instints dels animals, i llurs relacions amb l’home.
  L’ateisme no addueix sinó vergonyoses excepcions, no veu sinó els desordres, les marjals, els volcans, els animals ferèstecs; i, com si intemptàs d’amagar-se en el tarquim, s’adreça als rèptils i als insectes a fi que li subministrin proves contra Déu.
  La religió no parla sinó de la grandesa i de la bellesa de l’home.
  L’ateisme ens presenta sempre la lepra i la pesta.
  La religió trau raons de la sensibilitat de l’ànima, dels lligams més dolços de la vida, de la pietat filial, de l’amor conjugal i de la tendresa maternal.
  L’ateisme ho redueix tot a l’instint de la bèstia; i per primer argument del seu sistmema, deixa palès un cor incapaç d’emocions.
  Finalment, en el culte del cristià hom assegura que els nostres mals tindran una fi; hi som aconhortats, les nostres llàgrimes són eixugades, una altra vida ens és promesa.
  En el culte de l’ateu, els patiments humans fan fumejar l’encens, la mort és el sacrificador, l’altar una tomba, i el no-res la divinitat» («El Geni del cristianisme», llibre 6è, cap. 5è, de François René, bescomte de Chateaubriand, 1768-1848, escriptor, torsimany i polític francés).

• “L’ànima d’un home famolenc es nodreix sempre millor i d’una manera més higiènica que la d’un home afartat” (Màxim Gorki, 1868-1936, Moscou).

• “Els qui reneguen de Déu és per desesperació de no trobar-lo” (Miguel de Unamuno, 1864-1936, escriptor basc, mort confinat pels franquistes).

• “[El dimoni] enganya els homes en convèncer-los que no han menester de Déu i que són autosuficients” (Cardenal Jorge Medina Estévez, portaveu del Vaticà, en explicar als ateus que són víctimes del dimoni, 20·9·2000).

• “És molt difícil que una persona honrada i casta negui l’existència de Déu. Jesús ho va dir: «Benaurats els nets de cor perquè ells veuran Déu»” (P. Rey, clergue jesuïta i autor catòlic).

Natura humana enfrontada a Déu

“Per als descreguts tot és mental i ortopèdic.
Però el cristianisme no entra mentalment, perquè Déu no margina els analfabets ni tan sols els deficients mentals. Deixa fora els ensuperbits que menystenen l’amor.
Déu és amor, qui cerca la veritat en amor El trobarà.
Qui no, no El trobarà”

“Els qui respecten els Manaments de Déu no poden ser ateus. L’ateisme ve de menysprear-los”

• “Dóna’m l’aliment que he de menester i prou,
  no fos que, sadollat, renegàs de tu
  dient: «Tant se me’n dóna, del Senyor!” (Proverbis 30:8, de Salomó, 1020-929 a. de C., rei d’Israel).

• “Estimeu la justícia, vosaltres que decidiu a la terra. No us feu idees falses del Senyor. Cerqueu-lo amb cor sincer. Perquè es deixa trobar dels qui no dubten d’ell, es manifesta als qui se’n fien. El pensament tortuós separa de Déu, el qual fa callar amb el seu poder els insensats que gosen provocar-lo. La Saviesa no té accés en una ànima malvada, no habita en un cos esclau del pecat. En efecte, el Sant Esperit que instrueix l’home fuig de l’engany, s’aparta dels pensaments insensats, no vol tractes amb l’error.
  La Saviesa és un esperit amic de l’home, però no deixa sense càstig els llavis blasfems. Perquè Déu penetra els sentiments de l’home, escruta el fons del seu pensament i escolta el que diu. L’Esperit del Senyor omple la terra i manté unit tot l’univers; per això sap allò que diuen els homes i no li passa per alt cap paraula dolenta: el qui la diu no s’escapa del càstig. El Senyor escorcolla les intencions dels impius; li arriba el ressò de les seves paraules, que els acusen de les faltes que han comès. Perquè la seva orella atenta ho sent tot, no se li escapa la murmuració més lleu” (Saviesa 1:1-10, llibre deuterocanònic de la Bíblia escrit en grec, potser del rei Salomó, probablement recopilat a Egipte cap al 200 a. C.).

• “Feliços els nets de cor: ells veuran Déu” (Evangeli segons Mateu 5:8, apòstol galileu, escrit per als jueus a les darreries s. I).

• “Vindrà un dia en què la gent no suportarà la sana doctrina” (2ª Lletra a Timoteu 4:3, de l’apòstol Pau des de la presó a Roma, ca. 64 d. C.).

• “Ningú no nega a Déu, sinó aquell a qui li convé que Déu no existesca” “Tenebres son las ments sense trellat dels homes, encegades per desigs degenerats i per la infidelitat” “La ruquera no és qualsevol ignorància, sinó la ignorància viciosa de les coses que cal estimar o defugir” “Quina pitjor mort de l’ànima que la llibertat de desbarrar?” “Tu no pots albirar Déu. Però tin amor i l’hi albiraràs” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare de l’Església, filòsof i teòleg llatinoafricà).

• “L’home proposa i Déu disposa” (Refrany català).

• “Sens bondat, no hages en Déu esperança” (Llibre dels 1000 Proverbis, ca. 1300, de Ramon Llull).

• “Davant el misteri de dolor de la passió de Jesucrist, sentia dins les fibres seques de son cor una espècie d’inflor germinal que tot just se pansia per manca de llecor continuada. I tornava a esser el Mal-Home eixut d’afectes; el garriguer d’Infern, sense misericòrdia, com la filla del profeta Oseas” (“El garriguer d’infern”, de Salvador Galmés i Sanxo, 1876-1951, capellà de St. Llorenç d’es Cardassar, Mallorca).

                  Ramon Llull                                Nicolau Maquiavel

• “Els homes són sempre dolents, a no ser que la necessitat els torni bons” (Niccolò Machiavelli, 1469-1527, tractadista polític florentí, teòric del pragmatisme).

• “Quedi l’ateisme per a aquells que, mancats de la noblesa suficient per fer-se superiors a les injustícies de la fortuna, no mostren en llurs blasfèmies cap altra cosa que el vici primitiu de l’home, danyat en la seva part més sensible” (“Génie du christianisme /El Geni del Cristianisme”, 1802, de François René, bescomte de Chateaubriand, 1768-1848, escriptor, traductor i polític bretó de llengua francesa).

• “Els incrèduls rares vegades es convencen mitjançant l’argument; perquè els ressorts de la incredulitat estan en el cor, i no al cap” (Philip Schaff, 1819-1893, teòleg protestant i historiador de l’església suïsso-alemany).

• “Déu no avia ningú de buit excepte els que estan plens de si mateixos” (Dwight Lyman Moody, 1837-1899, evangelista estatunidenc).

• “Sies virtuós i et tindran per excèntric” (Mark Twain, 1835-1910, escriptor estatunidenc).

• “Els homes i dones que es neguen a admetre l’existència de Déu actuen així, en l’anàlisi final, perquè és al contrari de llur manera de vida. No volen inclinar-se davant les reclamacions morals d’un Déu sant envers llurs vides” (Robert Charles Sproul, *1939, teòleg calvinista nordamericà).

• “Molts es neguen a acceptar la realitat d’un Déu personal perquè no són disposats a sotmetre’s a la seva autoritat” (Kurt Bruner, escriptor cristià anglosaxó).

• “-On puc trobar Déu?
  -Tot just davant de tu.
  -Aleshores, ¿per què no puc veure’l?
  -I per què el borratxo no pot veure sa casa?
  Més tard digué el Mestre:
  -Mira d’esbrinar què és allò que t’embriaga. Per a poder veure, has d’anar sobri” (“Qui pot fer resplendir l’alba?”, 1985, d’Anthony de Mello, S. J., 1931-1987, jesuïta de l’Índia).

Supèrbia, egolatría, presumpció, materialisme

“Els autosuficients i egòlatres ja tenen déu propi: ells, per suposadíssim, i no poden creure en cap altre Déu ni mig. A tot estirar poden simular-ho, com els tartufs, polítics conservadors i, fins i tot, membres de la Cúria i algun telepredicador

• “Perquè Déu odia profundament el bram de les llengües ensuperbides” (“Antígona”, de Sòfocles, 495 – 406 a. C.)

• “Llavors Jesús digué als seus deixebles:
  —En veritat us dic que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu” (Mateu 19: 23-24).

• El nostre país està entre el 15% dels més rics del món. Per això l’ateisme hi creix. Qui no ajuda els pobres, perd o no troba la fe.
  “El començament d’huperêphania (=insolència menyspreadora) és quan un home s’aparta del Senyor, i quan el seu cor abandona al seu Creador” (Sir 10.7,12).

• “Llegim que “la saviesa està lluny d’huperêphania” (=insolència menyspreadora) (Eclesiastès 15,8).
  “En la seva huperêphania (=insolència menyspreadora) ell va entrar al santuari” (I Mac 1.21,24)” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).

• “Les ànimes, encara quan pequen no busquen sinó assemblar-se a Déu amb una llibertat orgullosa, sense trellat, en un cert sentit, de baixa qualitat” “A voltes, uns vicis, que són claríssims, són vençuts amb uns altres d’amagats (els quals son tinguts com a virtuts). Llavors hi campa la supèrbia i una altivesa d’agradar-se a un mateix, que és causa de ruïna” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare de l’Església, filòsof i teòleg llatinoafricà).

• “L’humil coneixement de tu mateix és un camí més segur cap a Déu que el camí de la ciència” “La intel·ligència ha de seguir rere la fe, mai no precedir-la, ni mai sacrificar-la” (Tomàs Haemerken o Haemerlein “Kempis”, 1379 ó 1380, 1471, místic alemany).

             Tomas de Kempis                           Friedrich von Logau

• “Combatre’s a si mateix és la guerra més difícil; vèncer-se a si mateix és la victòria més bella” (Friedrich von Logau, 1604-1655, autor alemany).

• “No cavaller… (ser descregut) és el fruit de l’orgull, de la mandra i de la ignorància!..” (“Guerra i Pau”, 1866, novel·la de Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).

• “L’home, que per a unir els llunyans pobles
  ha fet esclau el llamp, no podrà un dia
  estrényer la distància, avui immensa,
  que hi ha entre el cap i el cor? No podrà treure,
  com del carbó el diamant, de l’egoisme
  l’amor per a posar-lo en sa corona?” (“Epístola”, de Joaquim Maria Bartrina, *Reus, 1850 – † Barcelona, 1880, científic i escriptor català).

• “Dormir, estimat Chevalley, dormir és el que volen els sicilians, i sempre odiaran qui els desperti, ni que sigui per afavorir-los amb els més valuosos presents».»Els sicilians no voldran millorar per la senzilla raó que són perfectes. Llur vanitat és més forta que llur misèria. Cada intromissió d’estrangers, bé es tracti d’estrangers d’origen o de sicilians amb criteri independent,trastoca llur deliri de perfecció assolida, corre el perill de torbar llur còmoda esperança en el no-res…Sicília ha volgut dormir… ¿Per què els havia d’escoltar, si és rica, si és sàvia, si és civilitzada, si és honesta, si és admirada, si tothom li té enveja; si és perfecta, en una paraula?” («El Guepard» de Giuseppe Tomasi, Princep de Lampedusa, 1896-1957, escriptor heterodoxe sicilià).

• “On regna l’orgull no hi ha més déu que un mateix” (José María Pemán, 1898-1981, poeta i acadèmic conservador foraster).

• “La presumpció apareix amb moltes formes; i paga la pena de considerar l’existència d’un gran i bon Ésser i desaprovar la presumpció que espera massa de la seva pròpia bondat, o la presumpció que es va atrevir positivament a no creure la promesa (de Déu)” (William Arthur, 1819–1901, autor i ministre metodista irlandès).

• “És l’orgull el que afirma: Primer em faré a mi mateix suficientment bo” (Delia Smith, *1941, famosa chef de cuina britànica).

• “Déu no avia ningú de buit excepte els que estan plens de si mateixos” (Dwight Lyman Moody, 1837-1899, evangelista estatunidenc).

• “Qui sofreix de supèrbia és algú que rendeix un culte desmesurat al seu jo, algú que s’estima a si mateix per sobre de tots l’éssers i coses. El superb suposa que tot allò que enforteix el seu jo és bo, mentre que tot allò que disminueix el seu jo és dolent. Per tal raó, el superb encamina tots els seus esforços a engrandir el seu jo; pensa que com més gran sia el seu jo, serà més feliç. L’amor -per descomptat- és l’oposat a la supèrbia. Quan jo am, jo no vull ser més feliç que els altres sinó que els altres sien tan feliços com ho sóc jo. Quan jo am, sóc feliç «amb» els altres, no «sobre» els altres. El superb és algú que somia de ser déu, algú la màxima fantasia del qual és la de ser adorat per tota la humanitat, però hi veiem on és el seu error: Postula la seva pròpia felicitat assentada en la infelicitat dels altres, postula la seva exaltació personal basada en la disminució dels altres. A causa de aquest erroni raonament, el desig de Satanàs és el de devorar-lo tot, desitja que el proïsme només sia un apèndix d’ell. Satanàs desitja que els homes, els àngels i Déu odiïn el que ell odia i estimin el que ell estima, desitja pair els altres perquè al final «sols existesca jo, i jo, i sols que jo». Qui ama, no sols accepta sinó s’alegra que l’altre sia diferent; Satanàs, en canvi, «somia amb l’arribada d’un dia que tots estiguin dins d’ell, quan tot aquell que digui «jo» sols pugui dir-lo a través de Satanàs» (p. 15). Déu vol que ens reunim amb El lliurement però no per a extingir-nos sinó per a ser més plenament nosaltres mateixos, Satanàs sols vol empassar-nos per a extingir-nos. Ara, donada aquesta situació és que Satanàs sofreix de fam (s’entén que si és un esperit aquí estem parlant de «fam» de manera analògica). En el seu anhel d’empassar-s’ho tot (Déu inclòs), Satanàs no li és suficient engolir els humans i àngels que ha pogut devorar, de fet sofreix perquè veu que Déu no és devorable i que aquells qui trien el camí del bé també s’allunyen de la categoria de devorables. Satanàs sofreix -suggereix Lewis- per que l’única cosa que pot omplir un ésser -angèlic o humà- és Déu, i Satanàs ha renunciat a posta d’aquesta delícia. Per a posar en termes molt gastronòmics la tragèdia del diable diguem que Satanàs és algú que ha estat convidat en un banquet amb les viandes més fabuloses i exquisides que puguem imaginar, però amb l’única condició que guardi certes regles (per exemple no saltar-se la fila a l’hora d’escudellar els plats). No obstant, per no guardar les regles ha rebutjat el banquet i mort de fam ha sortit a cercar quelcom amb què omplir l’estómac. El problema rau en el fet que canviar el banquet de Déu per qualsevol altre plat, és com si, convidats a menjar llagosta en un restaurant de luxe, preferíssim omplir-nos l’estómac amb xiclets de botiga de barri (que això és un humà o un àngel comparat amb Déu) . El dimoni és algú que a causa de la supèrbia ha resolt no tornar a tastar menjar de debò mai, i la resta de la seva vida pretén calmar el seu estómac amb miserable goma de mastegar. Salta a la vista quant famolenc que deu caminar, quant deu haver aprimat i l’absència de valor nutricional de la seva dieta” (Una Aproximación a la Psicología Satánica, de Ricardo Burgos López sobre Cartes del diable al seu nebot, de Clive Staples Lewis, 1898-1963, novel·lista anglicà nordirlandès).

• “Els ateus diuen que no hi ha Déu encara que no poden sostenir aquesta posició dogmàtica. Per estar segurs que Déu no existeix enlloc, havien de conèixer tot l’univers” (“Answers to Tough Questions skeptics ask about the Christian faith / Respostes a les qüestions espinoses dels escèptics sobre la fe cristiana”, 1980, de Josh MacDowell i Don Stewart).

Exemples de l’egolatria d’ateus

• “No pot haver un Déu perquè si n’hi havia un, jo no podria creure que jo no era Ell” (Friedrich Wilhelm Nietzsche, 1844-1900, filòsof alemany).

• “El cristianisme passarà. Nosaltres som a hores d’ara més populars que Jesús” (John Lennon, 1940-1980, cantant anglès).

• “Hi ha un munt d’orgull involucrat en la meva negativa a creure en Déu” (“Snow/ Neu”, d’Orhan Pamuk).

Desinterès, indolència sobre el tema

“Moltíssima gent no s’interessa per Déu, els repel·leix tan sols la idea d’un Ésser que pugui saber què fan, com són d’hipòcrites i de gossos, que pugués jutjar-los, això a ells, veges tu!. Com no, el veuen tirà i enemic de llurs vergonyes. És a dir: han menester de negar-lo i, a més d’una manera prou contundent a fi de quedar-se prou tranquils. Simplement no entenen de què va tot l’entrellat per simple fonamentalisme autoafirmatiu en espiral” “La Bíblia és polièdrica, rica, els toscos ni se l’imaginen, no hi entenen ni un borrall perquè ni es prenen la mínima molèstia: té una aparença tosca i un fons molt sucós”

• “No és el treball el que envileix, sinó l’ociositat” “La fam és la companya inseparable del mandrós” (Hesiode, s. VIII a. de C., filòsof grec).

• “Jahvè serà amb vosaltres, si vosaltres romanguéssiu en Ell; i si el cercàssiu, serà trobat de vosaltres; però si el deixàssiu, Ell també us deixarà” (2ª Cròniques 15:2b, atribuïdes a Esdres, cap al 430-400 a. C.).

• “Crec que els immortals (déus) volen que tot rutlli així, car ara no…pensa ningú més que en l’or…Els déus, oblidats als temples…com a càstig a la nostra impietat, els camps romanen eixorcs…no ens atrevim pas ni a enlairar-nos al coneixement de les arts inventades en un altre temps: detractors d’allò antic, no coneixem més ciència que la dissolució…”. “…els homes veuen més de gust una barra d’or que totes les obres mestres d’Apel·les i Fídies i els altres grecs folls, com ells els anomenen” (“El Satiricó”, atribuït a Petroni, cortesà gal a la Cort de Neró i “àrbitre de l’elegància”).

• “Conec les teves obres i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent! Però, ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitar-te. Tu dius: ‘Sóc ric, m’he enriquit i no em manca res’, però no t’adones que ets el més miserable i digne de compassió, pobre, cec i nu. Per això et recoman de comprar-me or refinat al foc, que t’enriquesca; vestits blancs, que cobresquen la teva nuesa vergonyosa, i pomada per a posar-te-la als ulls, que et torni la vista” (Apocalipsi o Revelació, 3: 15-18, darrer llibre de la Bíblia cristiana, escrit per Joan “el profeta” -identificat com a l’apòstol-, deportat a l’illa de Patmos, Mar Egeu, ca. 95).

• “La terra sense conrear s’omple d’espines; l’ànima del negligent, de passions impures” (“Centúries” 3:63, de Talassi de Líbia, s. VII).

• “Bondat, virtut han perduda sa raça,
  cossos humans han molt disminuït,
  Déu és per nós mal honrat e servit
  E ja la mort pus estret nos abraça”.
  (Ausiàs Marc, el millor poeta català, *1397 ó 1400- † 1459, València).

• “En la tendència actual d’acceptar tot allò que trobem, de creure allò que ens diuen, rauen el bé i el mal alhora. És això el que fa possible el progrés social; i també allò que el fa tan lent i dolorós. És així com la tirania es manté i com la superstició es perpetua” (“Progrès i misèria”, Henry George, 1839-1897).

• “Un ateu pot ser simplement algú la fe i l’amor del qual es concentren en els aspectes impersonals de Déu” (Simone Weil, 1909-1943, francojueva sindicalista i feminista i mística cristiana, col·laboradora amb la II República espanyola).

• “La majoria de la gent passen d’un acte a un altre sense lluitar ni pensar” (“Viatge a Ixtlan”, 1972, de Carlos Castaneda, 1925-1998, escriptor hispanoamericà).

• “Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar” (Dr. Martin Luther King, Jr.,1929-1968, pastor baptista afroamericà, cap del moviment noviolent pels drets civils).

• “Quan hi ha un camí correcte i un camí incorrecte, amagar-se sota el mantell de la neutralitat és igual que escollir el camí incorrecte; perquè d’aquesta manera, el camí correcte no pot ser explorat” (Kwai Chang Caine, nom artístic de David Carradine, *1936, actor californià).

• “Un jorn, mentre prenien el bany al riu, el Mestre cabussà el deixeble sota l’aigua, agafant-lo del cap, i l’hi mantingué una bona estona mentre el pobre home maldava desesperadament per deslliurar-se’n.
  A l’ensentdemà fou el Mestre qui obrí conversa:
  -¿Per què ahir lluitares tant quan jo et tenia subjecte sota l’aigua?».
  -Idò, volia respirar, jo!».
  -El dia que abastaràs la gràcia d’adelerar Déu com ahir l’aire, aqueixa diada l’hauràs ja trobat” (“Qui pot fer resplendir l’alba?», 1985, d’Anthony de Mello, S. J., Índia).

• “Desafortunadament, la majoria dels agnòstics no fan un esforç real per saber si hi ha un Déu … De fet l’agnosticisme no deuria ser una raó per rebutjar el cristianisme, sinó més aviat una invitació a examinar-lo” (“Answers to Tough Questions skeptics ask about the Christian faith / Respostes a les qüestions espinoses dels escèptics sobre la fe cristiana”, 1980, de Josh MacDowell i Don Stewart).