Archivo de la etiqueta: ATEISMO

Deconstruint el Cientifisme 04

h) Intel·ligència i creences. Ciència i espiritualitat no són antitètiques.

La ciència pregunta: Com?
La fe pregunta: Per què?

L’exemple de l’insecte que no reconeix l’home igual que l’ateu que no reconeix Déu:
“Ara bé, ¿quina idea es pot fer aquest insecte de les grans lleis que governen la seva vida? Estarà forçat a admetre l’existència de cataclismes diaris que influeixin sobre el desenvolupament de la seva espècie; però per estar dotat d’una visió petita i imperfecta no ha vist mai i no pot concebre de cap manera l’home i serà sempre incapaç d’establir la relació directa entre la seva destrucció i l’escombra d’un jardiner” (Pierre Lecomte du Noüy, 1883 -1947, biofísic i filòsof parisenc).

Segons estudis la intel·ligència dels ateus és semblant a la de gent creient.
Això demostra que no són més intel·ligents sinó més creguts i vanitosos.

De tota manera la intel·ligència no val tant com la saviesa, perquè la saviesa ve amb un toc positiu que molts ateus no coneixen: l’empatia.
L’ateisme sovint parla de ciència i d’intel·ligència. No he sentit mai que parlin de bondat, potser els fa vergonya i tot, no fos gens d’estranyar.
El resultat són dimonis traçuts que ens fan la vida impossible: els futurs tenebrosos d’Orwell, Huxley i altres.
Aqueix món serà el resultat de l’ateisme: el regnat d’Anticristos.
La intel·ligència, si ve acompanyada de maldat, és llançar pedres a la pròpia teulada. Però d’idiotes el món va ple.

Si el que pretenen és matar la part espiritual humana, realment hi ha un plantejament deshumanitzat i deshumanitzador

El cientifisme és hipertrofiar tant la ciència que no deixi lloc a l’espiritualitat, és crear éssers mecànics i sense empatia.
No cal ni és humà un món tan dogmàtic, cínic i escleròtic: fa angúnia.
En certa manera els ciencinazis són els precusors de qualsevol distopia futurista, en voler anatemitzar aspectes espirituals de l’ésser humà.

I és que inclús hi ha maneres científiques de demostrar el paper positiu de l’espiritualitat:
Els cervells dels creients redueixen l’ansietat:
http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/category/estudis/
http://www.telegraph.co.uk/news/main.jhtml?xml=/news/2008/03/18/nbelief118.xml

Quina «intel·ligència» és eixa que no sap ni reproduir-se ni alliberar-se de la colonització?

i) Ciència fraudulenta. El mètode

Investigadores que perdieron la cabeza en busca de prestigio
Grandes tramposos de la ciència
http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Grandes-tramposos-de-la-ciencia
Suicidios, humillaciones, fraudes, sabotajes y chantajes. Los investigadores han recurrido a todo tipo de mañas y mentiras para obtener el reconocimiento de sus colegas. La presión ha llevado a biólogos, paleontólogos y físicos a anteponer las malas prácticas por el supuesto bien del conocimiento.

Científics d’EE UU, Regne Unit i Holanda denuncien que la investigació està perdent credibilitat
Un exemple d’estudi inútil:

“El penis conceptual com a un constructe social: un engany a l’estil Sokal sobre estudis de gènere”

Deconstruint el Cientifisme 03

e) El mite cientifista

Ciencinazis: La gent que refusa tota transcendència i adora la ciència com a panacea mitificada, malgrat ser inconclusa. Per a ells tot ha de tindre «base científica».

  • “No contents amb escarnir tan sovint les valors humanes, avui procuren, científicament, envilir-les. Per destruir-los fatalment. L’home no ha menester ja de perfeccionar els seus robots. Ell mateix es converteix en robot. L’home no viu ja en l’home” (1956, Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès cristià).

El que fan no és res de nou: Una mística antimística mitificant la ciència, en abstracte, com si fos definitiva, infinita, absoluta i infal·lible. Es a dir, en feu una pseudociència.
Es una ideologia totalitària amb aparença de filosofia de la ciència que afirmeu que és «la Ciència» fetèn que cal adorar.
La ciència quàntica, però, els ha desmentit per totes les dimensions i multiversos possibles.

  • «Els necis transformen filosofia en ximpleria, ciència en superstició i art en pedanteria» (George Bernard Shaw, 1856-1950, escriptor irlandès).

La ciència viu dins la societat i té repercussions socials: ni és asèptica ni és incontaminada ni és infal·lible ni és perfecta.
Breu: no en fem un mite.

f) “La ciència” contra “la religió”
  • “En l’escala còsmica només allò fantàstic té possibilitats de ser veritable” (Pierre Teilhard de Chardin S.J., 1881-1955, jesuïta, paleontòleg i filòsof francès).
  • «L’ànima, ha dit algú, no l’he trobada mai sota el meu bisturí». Ningú no ho dubta. Però tampoc no es trobaria la veu de Caruso sobre un disc tractat de la mateixa manera» (Pierre Lecomte du Noüy, 1883 -1947, biofísic i filòsof parisenc).

Demostrar científicament l’existència o no del que se suposa que és Déu, tan infinit?
«Allò inclós no pot concebre el recipient»
Només poden haver-hi indicis, petges, buits a omplir.

La descreença prové d’una actitud vital, espiritual pròpia, igual que la creença.
Les afirmacions atees estan totalment condicionades per aquesta percepció limitada i pel propi tarannà personal, malgrat que en llur megalomania, no en parlin i pretenguin ser asèptics i «objectius».
Tanmateix hi ha ateus famosos que han reconegut que…

El resultat de països i règims no teòfobs és infinitament millor que no la de règims teòfobs:

“L’arbre es coneix pel fruit”.

Els dèspotes ideològics, en el fons són també dèspotes psicològics, sempre pensen tindre la darrera paraula per autolloar-se com els més savis de l’univers.
Però la ciència humana és ínfima en comparació a la seva ignorància, i sempre evolucionant.
Els “ciencinazis” tenen un seriós problema de desviació, sovint tenen ínfules de superioritat, de manera que tracten amb menyspreu els que pensen o creuen distint.
Es basen en el dogma d’un determinat nivell de coneixement que empren com si fos el definitiu i a mode de maça per aixafar l’adversari. Com si un coneixement científic fos incompatible amb qualsevol espiritualitat i la negàs.

Com ningú no és omniscient, ningú no pot estar sempre segur que allò que pensa és cert en qualsevol cas i en tot aspecte, perquè tothom tenim llacunes. No deuríem ser tan presumits i cercar més en la vida i en el saber.
Per a ateus i ciencinazis creure en Déu és ser, automàticament, “un ignorant”, la qual cosa ve desmentida per l’enorme quantitat de gent sàvia i també científica que són creients.

Però el prejudici és una crosta.
No deuria ser que pretenguessin saber més que el 80% de la població mundial i que els savis de la majoria de segles i països.

No contrasten bé la realitat, per manca de perspectiva o experiència, per orgull «cientifista» o per no calibrar bé els perills de cada cosa, ciència inclosa.
Refusen la fe sobre unes bases que la fe ja diu que no són vàlides per arribar a la fe, perquè igual que la ciència té el propi mètode científic, l’espiritualitat té els propis mètodes espirituals.
Igual que per a fer recerca en Química no s’utilitzen les mateixes eines que en Biologia o en Física.

  • «Quan la química va aplicar els seus mètodes, una mica brutals, a aquestes proteïnes, elements fonamentals de la matèria vivent, del protoplasma de les cèl·lules i de la sang, les va matar. Com un ferrer que, havent desfet a cops de martell un fonògraf, intemptàs després reconstruir unint un a un altre els trossos de fusta, de coure, de zinc i de cautxú, mai no arribaria a reproduir la veu d’en Caruso, de la mateixa manera la química es troba desarmada davant dels trossos de la fràgil i meravellosa molècula gegant que no ha revelat el seu secret” (Pierre Lecomte du Noüy, 1883 -1947, biofísic i filòsof parisenc).
g) “La ciència” amb “la fe”

Un científic ateu com Hawkings proposava «universos paral·lels». I qui podria negar que Déu pogués utilitzar aquest sistema de Plurivers per a diversos universos materials i espirituals?

La realitat és immensament major que no ens imaginem
Els ateus dogmàtics són ben pretensiosos i mecanicistes (ensuperbits) en pensar que ho saben i controlen tot.
Debat d’Astrofísica:

El físic teòric Michio Kaku afirma haver afaiçonat una teoria que podria apuntar a l’existència de Déu. Kaku és considerat un dels científics més importants de l’actualitat.

Sorprenent “intel·ligència” cel·lular i dels components de l’àtom:
“Investigacions que inclouen més de 1700 experiments demostren que el DNA de les cèl·lules vives poden comunicar-se amb unes altres cèl·lules pròximes mitjançant la transmissió d’energia en forma de llum. Aquests resultats indiquen que les cèl·lules poden comunicar-se entre si independentment de la bioquímica de sistemes orgànics com el circulatori, el nerviós o l’immunològic” (Leonard Laskow, Healing with Love).
“I com l’atzar és causa de l’ordre? diu Talbot
Que els electrons semblen prendre decisions.
I Dysson: “La ment és inherent a l’electró”

“Cèl·lules individuals de Myxobacteria, per exemple,
surten a caçar en grup,
com una manada de lleons acorralant una gasela”
“Energia i electricitat són realitats
i no sabem què són.
El camp electromagnètic diu Feynman
És més difícil d’imaginar que els àngels invisibles.
Ones i partícules són metàfores, diu Gribbin.
I no podem, diu Heisenberg
“parlar d’àtoms en el llenguatge ordinari”.
La matèria llavors com abstracció matemàtica?”
“Igual que l’electró si no és observat no existeix.
La matèria és real o irreal, com tu vulguis”
“No és l’espai que fa corba sinó l’espai-temps
i no hi ha res corb.
La realitat dels físics moderns
Fonamentalment aliena a la ment humana, diu Davies”
(“Versos del Pluriverso”, 2005, d’Ernesto Cardenal Martínez, *1925, teòleg de l’alliberament, poeta i polític nicaragüenc).

Els científics asseguren que la informació quàntica sobre l’ésser humà pot seguir viva d’alguna manera despres de la mort del cos.

Tanmateix la Bíblia no és cap llibre “científic”.
Els fonamentalistes literalistes i els ateu-sofistes cientistes se semblen en alguns punts: consideren que la Bíblia havia de ser una mena de superenciclopèdia multi-especialitats.

El cristià equilibrat treu cap al cap al cel, el fanatitzat vol ficar-se el cel dins el cap.
Igual que el científic equilibrat vol baixar part del coneixement a la terra, el fanàtic es pensa que allò que sap és TOT i és definitiu.

Deconstruint el Cientifisme 02

c) Menysteniment ciencinazi del futur, la llibertat i de la qualitat de vida.

La ciència, mal emprada per certa gent, pot ser el to psicopàtic del saber al servei de l’Establishment, que no pas del poble.

No devem confondre manipulació científica i conductista per un costat amb ètica i qualitat de vida de l’altra.

Els límits ètics oficials en la Ciència en són uns, però d’amagats segur que n’hi ha uns altres més elàstics i més perillosos.

Un científic fa les investigacions que li deuen manar els seus caps, i els seus caps faran el que puguin vendre a les transnacionals o als Estats.

Els experiments genètics poden ser temibles, perquè no sabem com podrien funcionar sota una Dictadura i sota les pressions de lobbies i transnacionals. Recorda Huxley o unes altres distopies.
Realment podrien crear un infern a la Terra.

El que els científics solen fer amb llurs investigacions és primerament enriquir grans companyies, i per ex. en el tema dels transgènics, arruïnar pagesos del tercer món que no podran comprar les noves llavors ni competir amb les companyies, i potser contaminar l’alimentació tot provocant al·lèrgies massives i coses que ja veurem com poden acabar.

Coneixement científic sense ètica ferma crearà nazis, dimonis preparats per a fer malvestats.
Per exemple, els nazis, encara que la gran majoria devien ser uns soques, però va ser un moviment que nasqué al cor d’Europa en ple segle XX, on hi havia també molta investigació científica i cultura, poques bromes!
Quan la gent creu que una barbàrie així no pot tornar, no ens l’hem de creure: sempre pot tornar per algun lloc.
El segle XX ha estat el segle de més barbàrie política i genocidis massius de la Història de la Humanitat, i això que teníem més cultura i tecnologia i «menys religió»!  O precisament per això?
Qui investiga per a fer armes de destrucció massiva, els clergues?

Els descobriments de científics fan tan controlable la natura i el món…que el fan malbé.
El nivell de contaminació i de proliferació nuclear són producte de la ciència humana, que normalment, com tot, està controlada per unes oligarquies, un sistema, que en fan una eina d’opressió i d’explotació.
L’ètica és més urgent que no pas el simple coneixement científic.

Societat on impera la “racionalitat” i la “tecnologia” que voldrien certs teòfobs i cristianòfobs:

Un virus creat amb ADN enviat per correu fa disparar les alarmes sobre la manipulació genètica que duen a terme aficionats

La «ciència», controlada en últim terme per elits per comerciar, especular o per amuntegar fortunes i sovint també per matar, no ha de ser considerada com a una prioritat absoluta ja que també és un perill afegit als ja existents.

  • “Hi ha, de fer, una recerca d’avantguarda (poc divulgada encara) que segueix, per alguna raó, la direcció oberta per Auguste Compte –i abans per Ramon Llull. Aquesta línia no té res a veure amb les vogues frívoles de la rereguarda, tan celebrades ací i allà pels qui no en saben de millors. Cal una certa obtusitat, per exemple, per a aclamar el darwinisme i no fer cap cas del modest esquema organisme-fonction-milieu!. Els aclamadors tenen sempre una noció èpica prou vulgar (i gens intel·lectiva) de les proeses científiques. No: no negaré pas que els rètols mateixos struggle for life i survival of the fittest fan un gran efecte –la mateixa mena d’efecte, aixó és, que els eslògans feixistes” («Dir la realitat», 1983, de Lluís-Vicent Aracil i Boned, *1941, sociolingüista valencià).
d) Marginació de valors meta-econòmics.

«Com podem reconciliar les exigències de llibertat i de disciplina en l’educació? Innombrables mares i mestres, en realitat ho fan, però cap d’ells no pot descriure una solució. Ho aconsegueixen en introduir en la situació una força que pertany a un més alt nivell que transcendeix als oposats: el poder de l’amor”
«No és per la nostra pobresa la raó per la qual permetem aquests abusos, com si no poguéssim impedir-ho, sinó perquè, com a comunitat, no tenim una creença ferma en cap valor meta-econòmic, i quan no hi ha tal creença s’imposa el càlcul econòmic. Això és totalment inevitable. Com podria ser d’una altra manera? Hom ha dit que la naturalesa avorreix el buit, i quan l’«espai espiritual» disponible no s’omple amb alguna motivació superior es farà necessàriament amb quelcom d’inferior, amb l’actitud esquifida, mesquina i calculadora de la vida que es racionalitza amb el càlcul econòmic.

No tinc cap dubte que l’actitud despietada envers la terra i els animals té relació i és un símptoma d’una gran quantitat d’actituds, com ara les produïdes per un fanatisme pels canvis ràpids i una fascinació per les novetats (tècniques, organitzatives, químiques, biològiques, etcètera), que insisteixen en llur aplicació molt abans que les conseqüències a llarg termini hagin estat conegudes ni tan sols remotament”
(“Small is Beautiful”, 1973, d’Ernst Friedrich “Fritz” Schumacher, 1911-1977, economista alemany a la Gran Bretanya).

Deconstruint el Cientifisme 01

a) La perspectiva: La relativitat del coneixement científic front a un concepte de racionalisme dogmàtic.

Un problema de la comunicació del coneixement científic a la cultura de masses és que sovint ignora els límits i l’abast del mètode científic, amb la qual cosa promou l’acceptació acrítica del corpus de la ciència a la manera de saber absolut, i encara de l’únic legítim.

Pedro Echenique:
  • “La suprema adquisició de la raó consisteix a reconèixer que hi ha una infinitat de coses que la sobrepassen. Quan no coneix això, la raó és feble. Dubtem allà on cal, afirmem allà on és menester, sotmetem-nos allà on cal. Qui no ho fa, no copsa la força de la raó” (Blasi Pascal, 1623-1662, científic, savi i escriptor projansenista occità).
  • “El que fa insuportable la raó moderna no és la raó per se, que ens és pròpia com a espècie, sinó la insistència en la raó com a única mesura de totes les coses, la raó al servei del productivisme, l’utilitarisme i l’eficiència econòmica. Aquesta és la visió de la raó a combatre” (@BedollGris).
  • La «ciència», ben mirat, tampoc no és plenament «científica», ja que està contínuament evolucionant, aprenent i investigant, i mai no és definitiva, sinó provisional. Però hi ha capquadrats que en parlen com si fos un còdol-dogma que et llancen al cap per esclafar-te.

 

Un exemple de polèmica científica que demostra que la ciència pot canviar d’opinió moltes voltes i no és “tan certa”, ni molt menys absoluta:

  • “L’escala de l’observació es qui crea el fenomen”. Per a ell aquesta idea és suficient per a senyalar tot el que té de relatiu el saber científic” (Charles-Eugène Guye, 1866 –1942, metge suís).
  • «Sense anar a cercar més lluny, ja sabem que el món d’un petit insecte, d’una puça, per ex., ha de ser molt diferent del nostre: per a ella, l’aigua sembla estar coberta per una sòlida membrana, que no es deixa travessar amb facilitat: ni per una goteta deu vegades més gran que ella, perquè la tensió superficial pot tornar-se una força relativament considerable”
    “Aquest és l’escull amb què correm el perill de xocar en el moment en què recorrem al mètode analític. Cada vegada que canviem l’escala d’observació, penetrem en un domini en què no estem certs «a priori» que totes les lleis continuïn essent vàlides a escala superior. A més, en traspassar el llindar que els separa, i que generalment té un sentit únic, sense tenir en compte la insuficiència de la tècnica o la invalidesa del cervell humà, pot ser que els tènues llaços d’unió entre un i altre quedin escapçats, si és que aquests existien” “Si els nostres predecessors -i molts dels nostres col·legues biòlegs- no haguessin tingut aquesta fe cega en el determinisme, és extremadament probable que la seva fe en la ciència, en el seu conjunt, hagués estat per això molt pertorbada. Sentirien la terra presta a obrir-se sota llurs passes si els diguessin que la física i la química no estaven rigorosament sotmeses a aquest determinisme caducat. Quina esperança hi hauria per a una ciència de la vida satisfactòria si les mateixes ciències exactes ja no són exactes?”
    «La combinació del sentiment i de la ciència no és sovint fructífera, i crec que cal veure en aquestes anticipacions optimistes i orgulloses per a l’esperit humà una mena de reacció contra certes disciplines morals que tendeixen a glorificar la humilitat condemnant severament l’orgull»
    «La llei dels grans nombres entra en joc, i tots els nostres fenòmens no són més que fenòmens encobridors, llei resultant, a la nostra escala, d’un nombre immens de fenòmens moleculars i electrònics que escapen a la nostra observació»
    (Pierre Lecomte du Noüy, 1883 -1947, biofísic i filòsof parisenc).

 

Les eines que valen per analitzar una ciència (biologia, per ex.) ja no serveixen en general per analitzar-ne una altra (física, per ex.). L’escala d’observació fa la ciència, fa canviar de ciència.

 

Molta gent pot saber moltes coses, però no sempre són definitives i segures, malgrat que alguns en facin marketing comercial per “vendre-les” com a segures i definitives.

Les proposicions científiques mai no poden ser tingudes per absolutament vertaderes, sinó a tot estirar com a no refutades.

Hom sap el que sap i el que ha intentat saber estudiant. Tothom ignorem quasi tot, en comparació del poc que sabem.
Per això mateix la raó i les ciències tal com la Humanitat les coneix és menester de prendre-les amb relativisme.

La ciència sempre està en evolució perquè ignora la major part de les coses i, a més, sempre les ignorarà, perquè són incalculablement immenses.

D’aquesta petita part de coneixement incert, n’hi ha que en volen fer un Tot absolutitzat. Això que fan és…antimatemàtic!

Són uns exagerats i, en certa manera, uns fanàtics mancats de base.

La saviesa és saber que hi ha infinitat de coses que no sabem, les quals, a més, poden condicionar molt la part que sabem «científicament».

Creure que el que sabem ara científicament és usualment «segur i definitiu» és anticientífic.

L’ateisme cientifista no passa de pseudociència i de propaganda ideològica.

b) Menysteniment de l’ètica i la consciència

  • “Un enteniment tot lògica és com un ganivet sense mànec, que fereix la mà del qui l’utilitza” (Rabindranath Tàgur, 1861-1941, filòsof i escriptor bengalí).

Ciència sense ètica és carregar les armes del diable.

Ètica sense saber pot ser insuficient, però promoure el saber sense ètica és un suïcidi per al propi país.

  • Un nen tècnicament competent -ja que ha sabut fer-se una arma casolana ell mateix-, si bé sense valors, desestructurat en l’ordre de prioritats mentals.
    Resultat: un crim.
    La tècnica (o la ciència) no assegura la felicitat.
    Avantposar tècnica a ètica és fabricar brètols descontrolats, diables intel·ligents.

Els ciencinazis mitifiquen la ciència, que en realitat rau en mans d’Estats repressors i de corporacions abusives.
La “secta” dels ciencinazis posa per davant la ciència en abstracte de la seva aplicació en la realitat social i política, fent-ne un mite, un tòtem enganyababaus.

I Kim Jung-Un molt content amb la seva «científica» bomba d’hidrogen.

  • “No t’has d’alegrar tant de saber alguna cosa, com has de témer fer-ne mal ús” (“Meditacions” 174, de Guigó I, 1083-1137, prior de l’Orde de la Cartoixa).
  • “Los homes…estan longament per aprendre ciències d’enteniment e no d’amor e bondat. Per ço se’n segueix contra amor injúria e pecat e gran damnatge a molts amadors de saber; car tant com més saben sens amar bondat, tant han major manera de fer mal e d’enganar e trair los uns los altres” (“Arbre de Filosofia d’amor”, Ramon Llull).

Per això, més urgent que la física i química és l’amor. O la bondat.

  • “La bondat té més importància que la saviesa, i el reconeixement d’aquest fet és el començament de la saviesa”(Isaac Rubin, *1923, escriptor i psiquiatre estatunidenc, autor de “Jordi”, 1960).

L’amor podria evitar la destrucció del món, la física no, per ella mateixa.

Per això el tema ètic serà sempre més urgent i útil que el científic, que és una roda gegantina d’imprevisibles conseqüències i pot ser un monstre fora de control, com l’Estat.

Avantposar (parlar molt de) coneixement tècnic a ètica, ni és bo ni és intel·ligent (encara que potser ho faci algun bon científic, tècnicament parlant).

  • “El veritable problema rau a la ment i el cor i l’home. No és un problema relacionat amb el camp de la física, sinó de l’ètica. És més fàcil de purificar el plutoni que l’esperit maligne de l’home” (Albert Einstein).

Qui avantposa coneixement tècnic a ètica, ni és bo ni és intel·ligent (encara que potser sigui bon científic, tècnicament parlant).

  • “Ciència sense consciència, no és sinó la ruïna de l’ànima” (François Rabelais, 1494-1553, escriptor satíric francés que visqué a Occitània).
  • “La màquina ha vingut a escalfar l’estòmec de l’home però li ha refredat el cor” (Miguel Delibes, 1920-2010, escriptor castellà).
  • “Aquest món, esclau de la tècnica que havia alliberar-lo; aquest món, que tant temps ha estat encadenat al seu egoisme i al seu odi, té una TERRIBLE necessitat d’estimar” (1936, Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès).

Avantposar el coneixement abstracte a l’ètica i l’amor té molt d’egolatria.

A part de més intel·ligents també poden ser més creguts i pudents. La intel·ligència intel·lectual no implica intel·ligència emocional.

  • “El coneixement infla, mentre que l’amor edifica” (1ª Corintis 8:1), perquè “ho suporta tot” (1ª Corintis 13:7).

En la vida no tot és ciència humana.

L’ètica té moltes coses que «científicament» no es poden demostrar. Tanmateix és rar que ningú la desdigui.

Origen de l’Ateisme 03

3.-EGOCENTRISME

Mal enfocament personal

“L’ateisme és un fenomen que no m’interessa especialment: és una mentalitat natural (que comprenc molt bé), normalment massa acomodada i amb l’ego generalment massa engreixat. Es un enfocament panxacontent.
Són bona part dels ateus els qui sembla que no toleren cap diferència i volen un Pensament Únic, que sol ser una primera passa a dictadures.
Per què molts es capfiquen tantíssim perquè hi hagi creients i alguns fan autèntiques persecucions ideològiques contra la creença?”

  • “Diu el neci dins el seu cor: No n’hi ha de Déu!. S’han corromput, fan obres detestables, no n’hi ha cap que faci el bé” (Psalm 14:1, del rei David, devers l’any 1000 a.C.).
  • “Llur conducta no els permet tornar a llur Déu. Un esperit de prostitució els anima i no coneixen el Senyor» (Osees -o Ausiàs- 5:4, profeta d’Israel, d’ençà el 744 a. C.).
  • “Aquells qui s’apropien amb esforç i astúcia del coneixement, l’orgull també astutament se n’empara i com més s’hi donen, més es veuen envoltats de tenebres. Aquells, en canvi, en els moviments dels quals entra i roman el coneixement, s’abaixen devers l’abisme de la humilitat i reben en si mateixos, de manera lluminosa, la persuasió que duu alegria” (Centúries, 1:25 d’Isaac de Nínive). “La inacció encega l’home, per tal que no miri devers les realitats divines amb estupor, ans les escruti amb una vana recerca” (Centúries, 1:45 d’Isaac de Nínive o el Siríac, s. VII, impresa en traducció llatina el 1497 a Barcelona, als tallers de Jaume de Gumiel com a Liber abbatis Ysach de ordinatione anime).
  • “El ventre encadena les mans i engrillona els peus. El qui és esclau del seu ventre poques vegades adora a Déu” (Muixarrif ed-Din Saadi, 1193-1290, poeta persa).
  • “La religió no tira mà sinó de proves generals: jutja per la disposició dels cels, per les lleis de l’Univers; no veu sinó les gràcies de la Natura, els admirables instints dels animals, i llurs relacions amb l’home.
    L’ateisme no addueix sinó vergonyoses excepcions, no veu sinó els desordres, les marjals, els volcans, els animals ferèstecs; i, com si intemptàs d’amagar-se en el tarquim, s’adreça als rèptils i als insectes a fi que li subministrin proves contra Déu.
    La religió no parla sinó de la grandesa i de la bellesa de l’home.
    L’ateisme ens presenta sempre la lepra i la pesta.
    La religió trau raons de la sensibilitat de l’ànima, dels lligams més dolços de la vida, de la pietat filial, de l’amor conjugal i de la tendresa maternal.
    L’ateisme ho redueix tot a l’instint de la bèstia; i per primer argument del seu sistmema, deixa palès un cor incapaç d’emocions.
    Finalment, en el culte del cristià hom assegura que els nostres mals tindran una fi; hi som aconhortats, les nostres llàgrimes són eixugades, una altra vida ens és promesa.
    En el culte de l’ateu, els patiments humans fan fumejar l’encens, la mort és el sacrificador, l’altar una tomba, i el no-res la divinitat» («El Geni del cristianisme», llibre 6è, cap. 5è, de François René, bescomte de Chateaubriand, 1768-1848, escriptor, torsimany i polític francés).
  • “L’ànima d’un home famolenc es nodreix sempre millor i d’una manera més higiènica que la d’un home afartat” (Màxim Gorki, 1868-1936, Moscou).
  • “Els qui reneguen de Déu és per desesperació de no trobar-lo” (Miguel de Unamuno, 1864-1936, escriptor basc, mort confinat pels franquistes).
  • “[El dimoni] enganya els homes en convèncer-los que no han menester de Déu i que són autosuficients” (Cardenal Jorge Medina Estévez, portaveu del Vaticà, en explicar als ateus que són víctimes del dimoni, 20·9·2000).
  • “És molt difícil que una persona honrada i casta negui l’existència de Déu. Jesús ho va dir: «Benaurats els nets de cor perquè ells veuran Déu»” (P. Rey, clergue jesuïta i autor catòlic).

Natura humana enfrontada a Déu

“Per als descreguts tot és mental i ortopèdic.
Però el cristianisme no entra mentalment, perquè Déu no margina els analfabets ni tan sols els deficients mentals. Deixa fora els ensuperbits que menystenen l’amor.
Déu és amor, qui cerca la veritat en amor El trobarà.
Qui no, no El trobarà”

“Els qui respecten els Manaments de Déu no poden ser ateus. L’ateisme ve de menysprear-los”

  • “Dóna’m l’aliment que he de menester i prou,
    no fos que, sadollat, renegàs de tu
    dient: «Tant se me’n dóna, del Senyor!” (Proverbis 30:8, de Salomó, 1020-929 a. de C., rei d’Israel).
  • “Estimeu la justícia, vosaltres que decidiu a la terra. No us feu idees falses del Senyor. Cerqueu-lo amb cor sincer. Perquè es deixa trobar dels qui no dubten d’ell, es manifesta als qui se’n fien. El pensament tortuós separa de Déu, el qual fa callar amb el seu poder els insensats que gosen provocar-lo. La Saviesa no té accés en una ànima malvada, no habita en un cos esclau del pecat. En efecte, el Sant Esperit que instrueix l’home fuig de l’engany, s’aparta dels pensaments insensats, no vol tractes amb l’error.
    La Saviesa és un esperit amic de l’home, però no deixa sense càstig els llavis blasfems. Perquè Déu penetra els sentiments de l’home, escruta el fons del seu pensament i escolta el que diu. L’Esperit del Senyor omple la terra i manté unit tot l’univers; per això sap allò que diuen els homes i no li passa per alt cap paraula dolenta: el qui la diu no s’escapa del càstig. El Senyor escorcolla les intencions dels impius; li arriba el ressò de les seves paraules, que els acusen de les faltes que han comès. Perquè la seva orella atenta ho sent tot, no se li escapa la murmuració més lleu” (Saviesa 1:1-10, llibre deuterocanònic de la Bíblia escrit en grec, potser del rei Salomó, probablement recopilat a Egipte cap al 200 a. C.).
  • “Feliços els nets de cor: ells veuran Déu” (Evangeli segons Mateu 5:8, apòstol galileu, escrit per als jueus a les darreries s. I).
  • “Vindrà un dia en què la gent no suportarà la sana doctrina” (2ª Lletra a Timoteu 4:3, de l’apòstol Pau des de la presó a Roma, ca. 64 d. C.).
  • “Ningú no nega a Déu, sinó aquell a qui li convé que Déu no existesca” “Tenebres son las ments sense trellat dels homes, encegades per desigs degenerats i per la infidelitat” “La ruquera no és qualsevol ignorància, sinó la ignorància viciosa de les coses que cal estimar o defugir” “Quina pitjor mort de l’ànima que la llibertat de desbarrar?” “Tu no pots albirar Déu. Però tin amor i l’hi albiraràs” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare de l’Església, filòsof i teòleg llatinoafricà).
  • “L’home proposa i Déu disposa” (Refrany català).
  • “Sens bondat, no hages en Déu esperança” (Llibre dels 1000 Proverbis, ca. 1300, de Ramon Llull).
  • “Davant el misteri de dolor de la passió de Jesucrist, sentia dins les fibres seques de son cor una espècie d’inflor germinal que tot just se pansia per manca de llecor continuada. I tornava a esser el Mal-Home eixut d’afectes; el garriguer d’Infern, sense misericòrdia, com la filla del profeta Oseas” (“El garriguer d’infern”, de Salvador Galmés i Sanxo, 1876-1951, capellà de St. Llorenç d’es Cardassar, Mallorca).

                  Ramon Llull                                Nicolau Maquiavel

  • “Els homes són sempre dolents, a no ser que la necessitat els torni bons” (Niccolò Machiavelli, 1469-1527, tractadista polític florentí, teòric del pragmatisme).
  • “Quedi l’ateisme per a aquells que, mancats de la noblesa suficient per fer-se superiors a les injustícies de la fortuna, no mostren en llurs blasfèmies cap altra cosa que el vici primitiu de l’home, danyat en la seva part més sensible” (“Génie du christianisme /El Geni del Cristianisme”, 1802, de François René, bescomte de Chateaubriand, 1768-1848, escriptor, traductor i polític bretó de llengua francesa).
  • “Els incrèduls rares vegades es convencen mitjançant l’argument; perquè els ressorts de la incredulitat estan en el cor, i no al cap” (Philip Schaff, 1819-1893, teòleg protestant i historiador de l’església suïsso-alemany).
  • “Déu no avia ningú de buit excepte els que estan plens de si mateixos” (Dwight Lyman Moody, 1837-1899, evangelista estatunidenc).
  • “Sies virtuós i et tindran per excèntric” (Mark Twain, 1835-1910, escriptor estatunidenc).
  • “Els homes i dones que es neguen a admetre l’existència de Déu actuen així, en l’anàlisi final, perquè és al contrari de llur manera de vida. No volen inclinar-se davant les reclamacions morals d’un Déu sant envers llurs vides” (Robert Charles Sproul, *1939, teòleg calvinista nordamericà).
  • “Molts es neguen a acceptar la realitat d’un Déu personal perquè no són disposats a sotmetre’s a la seva autoritat” (Kurt Bruner, escriptor cristià anglosaxó).
  • “-On puc trobar Déu?
    -Tot just davant de tu.
    -Aleshores, ¿per què no puc veure’l?
    -I per què el borratxo no pot veure sa casa?
    Més tard digué el Mestre:
    -Mira d’esbrinar què és allò que t’embriaga. Per a poder veure, has d’anar sobri” (“Qui pot fer resplendir l’alba?”, 1985, d’Anthony de Mello, S. J., 1931-1987, jesuïta de l’Índia).

Supèrbia, egolatría, presumpció, materialisme

“Els autosuficients i egòlatres ja tenen déu propi: ells, per suposadíssim, i no poden creure en cap altre Déu ni mig. A tot estirar poden simular-ho, com els tartufs, polítics conservadors i, fins i tot, membres de la Cúria i algun telepredicador

  • “Perquè Déu odia profundament el bram de les llengües ensuperbides” (“Antígona”, de Sòfocles, 495 – 406 a. C.)
  • “Llavors Jesús digué als seus deixebles:
    —En veritat us dic que un ric difícilment entrarà al Regne del cel. Més encara: és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu” (Mateu 19: 23-24).
  • El nostre país està entre el 15% dels més rics del món. Per això l’ateisme hi creix. Qui no ajuda els pobres, perd o no troba la fe.
    “El començament d’huperêphania (=insolència menyspreadora) és quan un home s’aparta del Senyor, i quan el seu cor abandona al seu Creador” (Sir 10.7,12).
  • “Llegim que “la saviesa està lluny d’huperêphania” (=insolència menyspreadora) (Eclesiastès 15,8).
    “En la seva huperêphania (=insolència menyspreadora) ell va entrar al santuari” (I Mac 1.21,24)” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
  • “Les ànimes, encara quan pequen no busquen sinó assemblar-se a Déu amb una llibertat orgullosa, sense trellat, en un cert sentit, de baixa qualitat” “A voltes, uns vicis, que són claríssims, són vençuts amb uns altres d’amagats (els quals son tinguts com a virtuts). Llavors hi campa la supèrbia i una altivesa d’agradar-se a un mateix, que és causa de ruïna” (Aureli-Agustí d’Hipona, 354-430, Pare de l’Església, filòsof i teòleg llatinoafricà).
  • “L’humil coneixement de tu mateix és un camí més segur cap a Déu que el camí de la ciència” “La intel·ligència ha de seguir rere la fe, mai no precedir-la, ni mai sacrificar-la” (Tomàs Haemerken o Haemerlein “Kempis”, 1379 ó 1380, 1471, místic alemany).

             Tomas de Kempis                           Friedrich von Logau

  • “Combatre’s a si mateix és la guerra més difícil; vèncer-se a si mateix és la victòria més bella” (Friedrich von Logau, 1604-1655, autor alemany).
  • “No cavaller… (ser descregut) és el fruit de l’orgull, de la mandra i de la ignorància!..” (“Guerra i Pau”, 1866, novel·la de Lev N. Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus).
  • “L’home, que per a unir els llunyans pobles
    ha fet esclau el llamp, no podrà un dia
    estrényer la distància, avui immensa,
    que hi ha entre el cap i el cor? No podrà treure,
    com del carbó el diamant, de l’egoisme
    l’amor per a posar-lo en sa corona?” (“Epístola”, de Joaquim Maria Bartrina, *Reus, 1850 – † Barcelona, 1880, científic i escriptor català).
  • “Dormir, estimat Chevalley, dormir és el que volen els sicilians, i sempre odiaran qui els desperti, ni que sigui per afavorir-los amb els més valuosos presents».»Els sicilians no voldran millorar per la senzilla raó que són perfectes. Llur vanitat és més forta que llur misèria. Cada intromissió d’estrangers, bé es tracti d’estrangers d’origen o de sicilians amb criteri independent,trastoca llur deliri de perfecció assolida, corre el perill de torbar llur còmoda esperança en el no-res…Sicília ha volgut dormir… ¿Per què els havia d’escoltar, si és rica, si és sàvia, si és civilitzada, si és honesta, si és admirada, si tothom li té enveja; si és perfecta, en una paraula?” («El Guepard» de Giuseppe Tomasi, Princep de Lampedusa, 1896-1957, escriptor heterodoxe sicilià).
  • “On regna l’orgull no hi ha més déu que un mateix” (José María Pemán, 1898-1981, poeta i acadèmic conservador foraster).
  • “La presumpció apareix amb moltes formes; i paga la pena de considerar l’existència d’un gran i bon Ésser i desaprovar la presumpció que espera massa de la seva pròpia bondat, o la presumpció que es va atrevir positivament a no creure la promesa (de Déu)” (William Arthur, 1819–1901, autor i ministre metodista irlandès).
  • “És l’orgull el que afirma: Primer em faré a mi mateix suficientment bo” (Delia Smith, *1941, famosa chef de cuina britànica).
  • “Déu no avia ningú de buit excepte els que estan plens de si mateixos” (Dwight Lyman Moody, 1837-1899, evangelista estatunidenc).
  • “Qui sofreix de supèrbia és algú que rendeix un culte desmesurat al seu jo, algú que s’estima a si mateix per sobre de tots l’éssers i coses. El superb suposa que tot allò que enforteix el seu jo és bo, mentre que tot allò que disminueix el seu jo és dolent. Per tal raó, el superb encamina tots els seus esforços a engrandir el seu jo; pensa que com més gran sia el seu jo, serà més feliç. L’amor -per descomptat- és l’oposat a la supèrbia. Quan jo am, jo no vull ser més feliç que els altres sinó que els altres sien tan feliços com ho sóc jo. Quan jo am, sóc feliç «amb» els altres, no «sobre» els altres. El superb és algú que somia de ser déu, algú la màxima fantasia del qual és la de ser adorat per tota la humanitat, però hi veiem on és el seu error: Postula la seva pròpia felicitat assentada en la infelicitat dels altres, postula la seva exaltació personal basada en la disminució dels altres. A causa de aquest erroni raonament, el desig de Satanàs és el de devorar-lo tot, desitja que el proïsme només sia un apèndix d’ell. Satanàs desitja que els homes, els àngels i Déu odiïn el que ell odia i estimin el que ell estima, desitja pair els altres perquè al final «sols existesca jo, i jo, i sols que jo». Qui ama, no sols accepta sinó s’alegra que l’altre sia diferent; Satanàs, en canvi, «somia amb l’arribada d’un dia que tots estiguin dins d’ell, quan tot aquell que digui «jo» sols pugui dir-lo a través de Satanàs» (p. 15). Déu vol que ens reunim amb El lliurement però no per a extingir-nos sinó per a ser més plenament nosaltres mateixos, Satanàs sols vol empassar-nos per a extingir-nos. Ara, donada aquesta situació és que Satanàs sofreix de fam (s’entén que si és un esperit aquí estem parlant de «fam» de manera analògica). En el seu anhel d’empassar-s’ho tot (Déu inclòs), Satanàs no li és suficient engolir els humans i àngels que ha pogut devorar, de fet sofreix perquè veu que Déu no és devorable i que aquells qui trien el camí del bé també s’allunyen de la categoria de devorables. Satanàs sofreix -suggereix Lewis- per que l’única cosa que pot omplir un ésser -angèlic o humà- és Déu, i Satanàs ha renunciat a posta d’aquesta delícia. Per a posar en termes molt gastronòmics la tragèdia del diable diguem que Satanàs és algú que ha estat convidat en un banquet amb les viandes més fabuloses i exquisides que puguem imaginar, però amb l’única condició que guardi certes regles (per exemple no saltar-se la fila a l’hora d’escudellar els plats). No obstant, per no guardar les regles ha rebutjat el banquet i mort de fam ha sortit a cercar quelcom amb què omplir l’estómac. El problema rau en el fet que canviar el banquet de Déu per qualsevol altre plat, és com si, convidats a menjar llagosta en un restaurant de luxe, preferíssim omplir-nos l’estómac amb xiclets de botiga de barri (que això és un humà o un àngel comparat amb Déu) . El dimoni és algú que a causa de la supèrbia ha resolt no tornar a tastar menjar de debò mai, i la resta de la seva vida pretén calmar el seu estómac amb miserable goma de mastegar. Salta a la vista quant famolenc que deu caminar, quant deu haver aprimat i l’absència de valor nutricional de la seva dieta” (Una Aproximación a la Psicología Satánica, de Ricardo Burgos López sobre Cartes del diable al seu nebot, de Clive Staples Lewis, 1898-1963, novel·lista anglicà nordirlandès).
  • “Els ateus diuen que no hi ha Déu encara que no poden sostenir aquesta posició dogmàtica. Per estar segurs que Déu no existeix enlloc, havien de conèixer tot l’univers” (“Answers to Tough Questions skeptics ask about the Christian faith / Respostes a les qüestions espinoses dels escèptics sobre la fe cristiana”, 1980, de Josh MacDowell i Don Stewart).

Exemples de l’egolatria d’ateus

  • “No pot haver un Déu perquè si n’hi havia un, jo no podria creure que jo no era Ell” (Friedrich Wilhelm Nietzsche, 1844-1900, filòsof alemany).
  • “El cristianisme passarà. Nosaltres som a hores d’ara més populars que Jesús” (John Lennon, 1940-1980, cantant anglès).
  • “Hi ha un munt d’orgull involucrat en la meva negativa a creure en Déu” (“Snow/ Neu”, d’Orhan Pamuk).

Desinterès, indolència sobre el tema

“Moltíssima gent no s’interessa per Déu, els repel·leix tan sols la idea d’un Ésser que pugui saber què fan, com són d’hipòcrites i de gossos, que pugués jutjar-los, això a ells, veges tu!. Com no, el veuen tirà i enemic de llurs vergonyes. És a dir: han menester de negar-lo i, a més d’una manera prou contundent a fi de quedar-se prou tranquils. Simplement no entenen de què va tot l’entrellat per simple fonamentalisme autoafirmatiu en espiral” “La Bíblia és polièdrica, rica, els toscos ni se l’imaginen, no hi entenen ni un borrall perquè ni es prenen la mínima molèstia: té una aparença tosca i un fons molt sucós”

  • “No és el treball el que envileix, sinó l’ociositat” “La fam és la companya inseparable del mandrós” (Hesiode, s. VIII a. de C., filòsof grec).
  • “Jahvè serà amb vosaltres, si vosaltres romanguéssiu en Ell; i si el cercàssiu, serà trobat de vosaltres; però si el deixàssiu, Ell també us deixarà” (2ª Cròniques 15:2b, atribuïdes a Esdres, cap al 430-400 a. C.).
  • “Crec que els immortals (déus) volen que tot rutlli així, car ara no…pensa ningú més que en l’or…Els déus, oblidats als temples…com a càstig a la nostra impietat, els camps romanen eixorcs…no ens atrevim pas ni a enlairar-nos al coneixement de les arts inventades en un altre temps: detractors d’allò antic, no coneixem més ciència que la dissolució…”. “…els homes veuen més de gust una barra d’or que totes les obres mestres d’Apel·les i Fídies i els altres grecs folls, com ells els anomenen” (“El Satiricó”, atribuït a Petroni, cortesà gal a la Cort de Neró i “àrbitre de l’elegància”).
  • “Conec les teves obres i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent! Però, ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitar-te. Tu dius: ‘Sóc ric, m’he enriquit i no em manca res’, però no t’adones que ets el més miserable i digne de compassió, pobre, cec i nu. Per això et recoman de comprar-me or refinat al foc, que t’enriquesca; vestits blancs, que cobresquen la teva nuesa vergonyosa, i pomada per a posar-te-la als ulls, que et torni la vista” (Apocalipsi o Revelació, 3: 15-18, darrer llibre de la Bíblia cristiana, escrit per Joan “el profeta” -identificat com a l’apòstol-, deportat a l’illa de Patmos, Mar Egeu, ca. 95).
  • “La terra sense conrear s’omple d’espines; l’ànima del negligent, de passions impures” (“Centúries” 3:63, de Talassi de Líbia, s. VII).
  • “Bondat, virtut han perduda sa raça,
    cossos humans han molt disminuït,
    Déu és per nós mal honrat e servit
    E ja la mort pus estret nos abraça”.
    (Ausiàs Marc, el millor poeta català, *1397 ó 1400- † 1459, València).
  • “En la tendència actual d’acceptar tot allò que trobem, de creure allò que ens diuen, rauen el bé i el mal alhora. És això el que fa possible el progrés social; i també allò que el fa tan lent i dolorós. És així com la tirania es manté i com la superstició es perpetua” (“Progrès i misèria”, Henry George, 1839-1897).
  • “Un ateu pot ser simplement algú la fe i l’amor del qual es concentren en els aspectes impersonals de Déu” (Simone Weil, 1909-1943, francojueva sindicalista i feminista i mística cristiana, col·laboradora amb la II República espanyola).
  • “La majoria de la gent passen d’un acte a un altre sense lluitar ni pensar” (“Viatge a Ixtlan”, 1972, de Carlos Castaneda, 1925-1998, escriptor hispanoamericà).
  • “Res no dóna tanta pena a la gent com haver de pensar” (Dr. Martin Luther King, Jr.,1929-1968, pastor baptista afroamericà, cap del moviment noviolent pels drets civils).
  • “Quan hi ha un camí correcte i un camí incorrecte, amagar-se sota el mantell de la neutralitat és igual que escollir el camí incorrecte; perquè d’aquesta manera, el camí correcte no pot ser explorat” (Kwai Chang Caine, nom artístic de David Carradine, *1936, actor californià).
  • “Un jorn, mentre prenien el bany al riu, el Mestre cabussà el deixeble sota l’aigua, agafant-lo del cap, i l’hi mantingué una bona estona mentre el pobre home maldava desesperadament per deslliurar-se’n.
    A l’ensentdemà fou el Mestre qui obrí conversa:
    -¿Per què ahir lluitares tant quan jo et tenia subjecte sota l’aigua?».
    -Idò, volia respirar, jo!».
    -El dia que abastaràs la gràcia d’adelerar Déu com ahir l’aire, aqueixa diada l’hauràs ja trobat” (“Qui pot fer resplendir l’alba?», 1985, d’Anthony de Mello, S. J., Índia).
  • “Desafortunadament, la majoria dels agnòstics no fan un esforç real per saber si hi ha un Déu … De fet l’agnosticisme no deuria ser una raó per rebutjar el cristianisme, sinó més aviat una invitació a examinar-lo” (“Answers to Tough Questions skeptics ask about the Christian faith / Respostes a les qüestions espinoses dels escèptics sobre la fe cristiana”, 1980, de Josh MacDowell i Don Stewart).

Origen de l’Ateisme 02

2.-INFORMACIÓ INCORRECTA

Informació dolenta

“La gent corrent veu les religions (que són simples camins rituals humans per a «salvar-se» egoistament) i naturalment s’horroritza (jo també). Però tenir l’Esperit Sant és una vida d’un dinamisme extraordinari. La gent no pot veure-ho, perquè, en certa manera, diríem que és un secret diví”

  • “Deveu creure en Déu, malgrat d’allò que diu el clergat” (Benjamin Jowett, 1817-1893, erudit clàssic anglès).
  • “La major entremaliadura del s. XIX fou perpetrada per Rousseau amb la seva doctrina de la bondat de la natura humana. La gent i els intel·lectuals n’extragueren la visió d’una Edat Daurada que arribaria indefectiblement un camí la noble raça humana actuàs segons els propis desigs” (Jakob Burckhardt, 1818-1897, historiador historiador i crític d’art alemanyosuís).
  • “Ara bé, ¿quina idea es pot fer aquest insecte de les grans lleis que governen la seva vida? Estarà forçat a admetre l’existència de cataclismes diaris que influeixin sobre el desenvolupament de la seva espècie; però per estar dotat d’una visió petita i imperfecta no ha vist mai i no pot concebre de cap manera l’home i serà sempre incapaç d’establir la relació directa entre la seva destrucció i l’escombra d’un jardiner” (Pierre Lecomte du Noüy, 1883 -1947, biofísic i filòsof parisenc).
  • “Perquè els pobres el coneguin, cal alliberar Déu de moltes devocions” (Raoul Follereau, 1903-1977, periodista, filàntrop i escriptor francès catòlic).
  • “L’imaginari s’ocupa contínuament de tancar totes les esquerdes per on passaria la gràcia” (Simone Weil, 1909-1943, francojueva sindicalista i feminista i mística cristiana, col·laboradora amb la II República espanyola).
  • “L’abstracte monoteisme metafísic, on el constant èmfasi se centra en la unitat de Déu i en la seva infinida i incomprensible essència, no pot donar llum a la ment ni pau al cor…Que n’és, d’humà, el Déu del Vell Testament -el Déu que apareix, parla, guia, qui estima i és estimat, en el precís moment que l’Home del Nou Testament, Crist Jesús, és diví! La diferència entre la idea d’un absolut i infinit Déu i el Déu de l’Escriptura és, després de tot, que això separa el creient de debò i el cristià de l’home natural” (“Christ and Israel”, 1911, d’Adolph Saphir, 1831–1891, predicador juevocristià).
  • “Afirmar que creiem en Déu pot significar, avui dia, a muntó coses distintes. La idea vaga de Déu ofereix poca resistència a la manipulació. L’ambigüitat de la “fe en Déu” augmentarà en la mesura que una certa mena de fe en Déu estigui lligada a una actitud individual, fins i tot privativista, tant en la vida personal com en la col·lectiva. No pas totes les imatges de Déu corresponen a la imatge evangèlica de Déu. Un Déu que no estigui implicat en la nostra història, que no sofresca per les injustícies que l’envaeixen, que no arrisqui la vida per la felicitat dels homes, un Déu que no sia capaç de sostenir la lluita històrica de Jesús contra el mal que destrossa la humanitat, és un Déu llunyà, incapaç de suscitar, sostenir i perllongar la presència viva de cristians i comunitats cristianes, amenaçades per la por de ser engolides per una reviviscència de la “religiositat”, la qual acabarà diluint-les en el cultiu reclòs de llur minsa identitat” (“Dietrich Bonhöffer”, per Ferran Manresa, a “Quaderns Cristianisme i Justícia”, Barcelona).
  • “L’ateisme és un grup no-profètic” (George Carlin, *1937, comediant actor i autor novaiorquès).

Idees d’un Déu a imatge o idea humana

  • “Guaiteu ara com els homes ens donen la culpa a nosaltres, els déus, per allò que és, al capdavall, sols el fruit de llur estupidesa” («L’Odissea», atribuïda a Homer, ca. s.X-VIII a. C., poeta grec).
  • “Els homes creen déus a la pròpia imatge, no sols quant a la forma, sinó també quant a l’estil de vida” (Aristòtil d’Estagira, 384-322 a. de C., filòsof grec, deixeble de Plató i preceptor d’Alexandre Magne, referint-se als déus de l’hel·lenisme).

                      Aristòtil                                  Michel de Montaigne

  • “L’home no és capaç de crear un cuc, però pot crear déus a dotzenes” (Miquèl Eyquem de Montanha, 1533-1592, filòsof gascó, occitanoparlant).
  • “Si Déu ens creà a la Seva pròpia imatge, nosaltres li hem tornat el complit més que de sobres” “Si no existís Déu, caldria inventar-lo” “Déu és un còmic que juga a una audiència massa atemorida com per a riure” (François Marie Arouet Voltaire, 1694-1778, filòsof racionalista i escriptor il·lustrat francès). “Déu va crear a home en la seva pròpia imatge, diu la Bíblia; filòsofs inverteixen el procés: cadascú en crea el seu propi” (Georg Christoph Lichtenberg, 1742-1799, escriptor i científic alemany).
  • “L’home, en el seu orgull, creà Déu a la seva imatge i semblança” (Friedrich Wilhelm Nietzsche, 1844-1900, filòsof ateu alemany).
  • “La gent afaiçona el seu Déu segons la pròpia comprensió. Primer fabriquen Déu i l’adoren després” (Oscar Wilde [Fingal O’Flahertie Wills], 1854-1900, escriptor dublinès).
  • “A hores d’ara no tenim Déu. N’hem tingut dos: el vell que els nostres pares ens transpassaren, el que odiàvem, i que mai no ens va agradar; el nou, que fèrem nosaltres per a nosaltres mateixos, i que ens estimàvem; però ara ell se’ns ha escapat, i veiem de què era fet: l’ombra del nostre major ideal, conorada i entonitzada. Ara no tenim Déu” (Olive Schreiner, 1855-1920, escriptora sudafricana i feminista).
  • “L’home és, i sempre ha estat, un fabricant de déus. Ha estat l’ocupació més gran i significativa de la seva permanència al món” (John Burroughs, 1837-1921, escriptor nordamericà).
  • “L’intel·lectual per al qual la definició substitueix la comprensió és menyspreable” (Hermann A. von Keyserling, 1880-1942 ó 1946, filòsof i científic alemany).
  • “L’home només arriba a ser home en la mesura que imita Déu” (No en consta l’autor).

Origen de l’Ateisme 01

  • “Si no hi havia Déu, no hi hauria ateus” (Gilbert Keith Chesterton, 1874-1936, escriptor anglès)

1.-DURESA DE LA VIDA

Dura realitat

  • “Però si sentíssiu la veu de Jahvè, i si fóssiu rebels als mots de Jahvè, la mà d’Ell serà contra vosaltres” (1ª Samuel 12:15a, llibre bíblic segurament escrit per aquest jutge-profeta, amb Natan i Gad, ca. 1040-1020 a. C.).
  • “El cel i la terra no són humanitaris. Veuen a totes les coses com a gossos de palla” (“Tao te King” o “Dao de Jing”, llibre filosòfic del taoisme, que significa “el camí dels déus”, d’en Lao-Tsè o Lao-Tzu, ca. 604-565 a. C.).
  • “-Tu ets l’anomenat ateu?- s’exclamà Glauc- Allò que et dugué a negar la providència dels déus, fou potser la injustícia dels homes!” (“Els darrers dies de Pompeia”, d’Edward George Bulwer-Lytton, 1803-1873, escriptor anglès).
  • “Del terrible dubte de les aparences,
    de la incertesa, al cap i a la fi, que haguéssim estat enganyats,
    que potser la confiança i l’esperança no sien més que especulacions, al capdavall,
    que potser la identitat més enllà de la tomba sia sols una bonica faula…”
    (“Del terrible dubte de les aparences”, de Walt Whitman, 1819-1892, poeta estatunidenc, cantor original i molt vital de la llibertat).
  • “L’univers que vam observar té precisament les propietats que esperaríem de no haver-hi, en el fons, cap designi, cap propòsit, ni mal, ni bé, ni res sinó indiferència cega i despietat” (Richard Dawkins, escriptor i zoòleg britànic nat a Nairobi, *1941).

              Richard Dawkins                          Heywood Broun

  • “Déu, com ha dit algun cínic, és sempre en el costat que té el millor entrenador de futbol” (Heywood Broun, 1888-1939, periodista estatunidenc).
  • “Tots volen canviar el món, però ningú pensa a canviar-se a si mateix”(Anònim).

Mals exemples

  • “Déu utilitza els homes de bé, els dolents utilitzen Déu” (D’un film).
    “El cristià haurà de semblar molt més redimit abans que jo cregui en el seu Redemptor” (Friedrich Wilhelm Nietzsche, 1844-1900, filòsof ateu alemany).
  • “No és pas el poder destructiu de la bomba atòmica el que m’espanta, sinó el poder destructiu del cor humà” (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX).
  • “Sóc cert que l’ateu no existeix, que l’ateu és una invenció dels capellans” (Leonardo Sciascia, 1921-1989, escriptor italià).
  • “La nostra generació creix progressivament sorda a la crida del Déu extern. L’han interioritzat tant, l’han manipulat tant a causa de les necessitats del comerç religiós, l’han submergit tant sota el tràfic de la moderna necessitat psicològica que quasi hi ha desaparegut completament. Tot massa sovint, ell s’inclina ara feblement sobre l’església, un espectador passiu, un conspirador en l’esforç de desmantellar dos mil anys de pensament cristià sobre Déu i sobre allò que ell mateix ha declarat ser. Això és dir que Déu s’ha tornat ingràvid. L’església continua el seu negoci de satisfer les necessitats del jo –necessitats definides per l’individual- i Déu, qui és vist i venut com un producte, s’esdevé impotent per a canviar la definició d’aqueixa necessita o per a prescriure els significats pels quals això deuria ser satisfet. Quan el consumidor és sobirà, el producte (en aquest cas el mateix Déu) Déu ser subordinat” (“God in the Wasteland”/“Déu en la terra erma”, 1994, de David Falconer Wells, *1939).
  • “Gent…Una fotracada… Persones…. Poquíssimes!!” (Joan Sancho).

L’arrel de l’amor

L’ARREL DE L’AMOR

La història dels pobles antics (que durà mil·lenis i desembocà en la història de Roma) és la d’un canvi des de la comprensió personal i animal de la vida cap a un model social i estatal. Tota la història, des de la Roma imperial i el cristianisme (història que és encara la nostra) és la de la transformació de la comprensió social de la vida en comprensió divina.
Aquesta comprensió divina, i l’ensenyament cristià que s’hi basa, governa la nostra vida i es troba a ala base de totes les nostres activitats pràctiques i científiques. Els homes de pretesa ciencia, per no examinar sinó pels signes exteriors eixa manera divina, el jutgen anacrònic i creuen que no pot tenir per a nosaltres cap sentit (…).
Hi rau, majorment, la font de les més grosseres errades humanes. Les criatures del més baix esglaó de la comprensió de la vida entren en contacte amb les manifestacions d’un pla superior. Però en lloc d’esforçar-se per copsar-ne el sentit i abastar el pla on podrien meditar el problema més intel·ligentment, el tracten amb llur més baixa comprensió prèvia. I llur decisió agosarada és tant major com que no comprenen de què estan parlant.
Molta gent de ciència estudia l’ensenyament del Crist sense superar el nivell de comprensió social de la vida. I tal ensenyament no els sembla sinó una fusió indeterminada i incoherent (…) No la jutgen sinó per les manifestacions externes: catolicisme, protestantisme, dogmes, lluites contra els poders civils. Talment són com sords que jutgen els sentits i les qualitats de la música només pels moviments que veuen fer als músics.
Alguns pretenen que l’ensenyament moral del cristianisme és bo, però exagerat (…). Repeteixen el que els jueus afirmaven i no podien deixar d’afirmar; en no comprendre les paraules del Mestre, el crucifixaren.
Així, al parer dels entesos d’avui, la llei jueva “ull per ull i dent per dent”, la del just càstig, formulada fa 5.000 anys, fóra més racional que la llei de l’amor (…).
Els predicadors de la fraternitat positiva, comunista, social, proposen, per auxiliar l’amor humà que s’esgota, l’amor cristià. Llur positivisme es fonamentava en l’amor a si mateix. Tal amor, en passar del jo a la familia, i a la tribu, país…no cessa d’afeblir-se. Proposen, com a remei, un amor a la Humanitat sense amor a Déu: uns efectes però sense els fonaments originals.
Tal amor és impossible. On manca la comprensió cristiana de la vida, no hi ha amor cristià; per al qual, en efecte, el sentit de la vida rau en l’amor i en el servei a Déu”.

Lleó Tolstoi

Las Confusas Religiones

LAS CONFUSAS RELIGIONES

“Ek-klesía”, palabra de dónde proviene nuestro “iglesia” en griego quiere decir “los llamados”, “la asamblea o congregación” (“klesía”), “afuera” (“ek-”). Afuera de dónde? De la vana manera de vivir. Aún así la triste historia hace cambiar muchas connotaciones, originariamente positivas y vitales, en términos vetustos de connotaciones dogmáticas y “aburridamente” religiosas.

La iglesia es el Cuerpo Místico del cual Jesucristo es la cabeza. El Cuerpo Místico es invisible a los ojos humanos, sólo el mismo Dios los conoce a todos; es como una organización clandestina en la sombra, en un mundo torturado dónde Satanás reina (“el príncipe de este mundo” según Jesús). La Iglesia de verdad, no sectaria ni simplemente institucional, no denominacional ni prostituída por el contacto con la corrupción del mundo, es la organización secreta de Dios para hacer el bien para su Gloria. Puede haber en este Cuerpo Místico toda clase de gente, la que quizás menos lo esperamos. No podemos confundir, como muchos interesados jefes religiosos querrían, este Cuerpo Místico invisible con las ostentosamente visibles instituciones religiosas humanas autoproclamadas como “iglesias”, las cuales se equivocan simplemente porque son humanas, tienen intereses creados y a menudo desconocen o desobedecen la voz del Espíritu. Cualquiera puede entrar o afiliarse a una institución religiosa, cualquier hijo de Satanás puede hacerlo y crear grandes confusiones y chantajes. En las instituciones humanas dichas “iglesias” conviven caóticamente ovejas y cabras, como en todas partes, unas mejor y otras peor, pero ninguna que sea perfecta.

Las Confusas Religiones 01

Por el contrario, el Cuerpo Místico son los redimidos de toda raza, lengua y nación. El Señor los conoce y ellos conocen Su Voz. El Cuerpo Místico es comunión de quienes creen en el Señor porque han buscado misericordia y la han transmitido (es significativo que, cuando Hitler subió al poder, pretendió eliminar de las Biblias toda referencia a la misericordia). Los redimidos se han dado cuenta puesto que amar a este mundo es una pesada vanidad, una pasión inútil, miseria espiritual y aflicción de espíritu; aun así, no por esto se han desalentado ni han caído en la indolencia.

El hombre suele tener malos “puntos”: demasiadas veces ha participado en luchas por el poder dentro de organismos religiosos humanos, y ha acabado a menudo queriendo enjaular el Espíritu Santo soberano con etiquetas, denominaciones, cuadriculaciones doctrinarias, sectas, religiones de Estado y otros opios. Ha nombrado cargos, títulos, honores, jugando con peligrosas casuísticas que han hecho acrecentar las injusticias, las rutinas y tradiciones a expensas de la Palabra y del fresco Espíritu del Señor en la tierra.

Al hablar así, hablamos a sordos y nos leerán atentamente gente de excelente oído, como suele pasar en tantos temas importantes.

Pero dice Isaías 35 que el desierto florecerá y los sordos oirán… Cierto que los malos pagadores, con el pretexto del Más Allà, han escogido las ganancias y honores del Más Acá. ¿De qué nos extrañamos? Pero el cielo empieza en la tierra a través del Reino de Dios, de las Bienaventuranzas. “El Reino de Dios está entre vosotros”, repetía Tolstoy a los pobres y no-violentos. “No me interesan la temperatura del infierno ni el mobiliario del cielo, sino lo que hacen la gente aquí en la tierra” (Martin Luther King, pastor bautista por los derechos civiles de las minorías). No se trata de una religión de muerte, de simples consuelos de ultratumba como excusa de legitimar las atrocidades y escándalos en esta vida, sino de la gloria del Reino de Dios visible entre sus hijos, ya en este mundo. “Hagase la Voluntad de Dios en la Tierra, tal y como ya se cumple en el cielo”, dice el Padre Nuestro. Y debe ser hecha a través de los creyentes. “En esto es glorificado mi Padre: en que llevéis mucho fruto” (Juan 15:8). ¿Por qué dejar que se engañe tanto la gente? ¿Por qué más excusas? ¿Por qué tanta religiosidad en falso? ¿Por qué más opio en un mundo sin corazón? “Y el yugo se pudrirá debido a la unción” (espiritual) (Isaías 10:27). “El pueblo que conoce a su Dios se esforzará y actuará” (Daniel 11:23). “Jesús el Ungido…, nos ha sido hecho, por Dios, sabiduría” (Corintios 1.30). Jesús fue obrero artesano, predicador sin salario, de un nación ocupada militarmente por el imperialismo de la época, perseguido por el alto clero de la religión del Rey-títere (Herodes), fue refugiado “político” en Egipto (a pesar de ser sólo un menor el rey esbirro de los romanos había intentado asesinarlo porque suponía que subvertiria su poder), calumniado, torturado y crucificado públicamente. “El Calvario es un telescopio a través del cual divisamos el basto panorama de la eternidad y vemos el amor de Dios irrumpir dentro de la Historia humana”, dijo M. L. King en uno de sus sermones.

Las Confusas Religiones 02

Dios se hizo hombre entre oprimidos, y los jerarcas religiosos indujeron el Imperio a asesinarlo (esto quiere decir que los propios dirigentes judíos eran todavía peores, más maliciosos, que los ocupantes).

Toda esta historia es fácil de comprender para los vencidos…si buscan justicia de todo corazón. El Calvario es la solidaridad de Dios con el hombre. Entre tantos y tantos “dioses” es el único que pasó por el tubo, Creador hecho criatura. Más allá de las ideologías que dicen que quieren cambiar el mundo o la sociedad –corruptas por naturaleza, y sólo parcialmente cambiables desde un profundo cambio de las raíces espirituales… El placer o la religión son superficiales. El gozo y el Espíritu son profundos, revulsivos, libres y insondables. Más allá de las risibles y frívolas superficialidades humanistas (ingenuamente, cómodamente antropocéntricas y demagógicamente triomfalistas) sólo queda el Camino, Cristo, una transfiguración más allá de la mente racionalista (que no racional). “Cantaba el pájaro en el vergel de su Amado. Vino el Amigo, quien dijo al pájaro: -Si no nos entendemos por el lenguaje, entendámonos por Amor; porque en tu canto se presenta a mis ojos mi Amado” (Ramon Llull). La fe dice lo que no llega a decir la razón, sin desdecir lo contrario. “Creo para comprender, y comprendo para creer mejor”. “Si la cosa creída es increíble, también es increíble que lo increíble pueda ser creído” (Agustin de Hipona). Cuando la fe se hace ciega y fanática, se suicida, pues se vuelve flor del mal y opio religioso. “La fe es una función del corazón y debe mantenerse con la razón. La una y la otra no se contradicen, como muchos creen. Cuanto más intensa es la fe, más aguda es la razón. Cuando la fe se vuelve ciega, muere” (Mahatma Gandhi) “Lo contrario de la fe no es la razón, sino la superstición” (Vittorio Messori). “La ciencia sin religión está coja. La religión sin la ciencia es ciega” “La mística es la fuente de cualquier ciencia de verdad” (Albert Einstein)

Los pueblos expansivos que van a la victoria tienen fe, la razón les viene contrapesada y refrescada por el fe: la fe no contradice la razón, sinó que le da alas y futuro, capacidad de expresión y de emoción; igual como la razón es una útil herramienta por comprender la realidad.

Sin la energía y el coraje de la fe, la razón sola se ha demostrado repetidamente obtusa, inútil y estéril.
En realidad sólo tenemos permiso para ser fanáticos…del amor. “Cuando hay amor, la acción es siempre correcta, en todas las circunstancias. Y cuando existe esta calidad del amor, hay compasión. La compasión implica pasión por todo” (Krishnamurti, 1895-1986).