Deconstruïnt el Cientifisme 02

c) Menysteniment ciencinazi del futur, la llibertat i de la qualitat de vida.

La ciència, mal emprada per certa gent, pot ser el to psicopàtic del saber al servei de l’Establishment, que no pas del poble.

No devem confondre manipulació científica i conductista per un costat amb ètica i qualitat de vida de l’altra.

Els límits ètics oficials en la Ciència en són uns, però d’amagats segur que n’hi ha uns altres més elàstics i més perillosos.

Un científic fa les investigacions que li deuen manar els seus caps, i els seus caps faran el que puguin vendre a les transnacionals o als Estats.

Els experiments genètics poden ser temibles, perquè no sabem com podrien funcionar sota una Dictadura i sota les pressions de lobbies i transnacionals. Recorda Huxley o unes altres distopies.
Realment podrien crear un infern a la Terra.

El que els científics solen fer amb llurs investigacions és primerament enriquir grans companyies, i per ex. en el tema dels transgènics, arruïnar pagesos del tercer món que no podran comprar les noves llavors ni competir amb les companyies, i potser contaminar l’alimentació tot provocant al·lèrgies massives i coses que ja veurem com poden acabar.

Coneixement científic sense ètica ferma crearà nazis, dimonis preparats per a fer malvestats.
Per exemple, els nazis, encara que la gran majoria devien ser uns soques, però va ser un moviment que nasqué al cor d’Europa en ple segle XX, on hi havia també molta investigació científica i cultura, poques bromes!
Quan la gent creu que una barbàrie així no pot tornar, no ens l’hem de creure: sempre pot tornar per algun lloc.
El segle XX ha estat el segle de més barbàrie política i genocidis massius de la Història de la Humanitat, i això que teníem més cultura i tecnologia i “menys religió”!  O precisament per això?
Qui investiga per a fer armes de destrucció massiva, els clergues?

Els descobriments de científics fan tan controlable la natura i el món…que el fan malbé.
El nivell de contaminació i de proliferació nuclear són producte de la ciència humana, que normalment, com tot, està controlada per unes oligarquies, un sistema, que en fan una eina d’opressió i d’explotació.
L’ètica és més urgent que no pas el simple coneixement científic.

Societat on impera la “racionalitat” i la “tecnologia” que voldrien certs teòfobs i cristianòfobs:

Un virus creat amb ADN enviat per correu fa disparar les alarmes sobre la manipulació genètica que duen a terme aficionats

La “ciència”, controlada en últim terme per elits per comerciar, especular o per amuntegar fortunes i sovint també per matar, no ha de ser considerada com a una prioritat absoluta ja que també és un perill afegit als ja existents.

  • “Hi ha, de fer, una recerca d’avantguarda (poc divulgada encara) que segueix, per alguna raó, la direcció oberta per Auguste Compte –i abans per Ramon Llull. Aquesta línia no té res a veure amb les vogues frívoles de la rereguarda, tan celebrades ací i allà pels qui no en saben de millors. Cal una certa obtusitat, per exemple, per a aclamar el darwinisme i no fer cap cas del modest esquema organisme-fonction-milieu!. Els aclamadors tenen sempre una noció èpica prou vulgar (i gens intel·lectiva) de les proeses científiques. No: no negaré pas que els rètols mateixos struggle for life i survival of the fittest fan un gran efecte –la mateixa mena d’efecte, aixó és, que els eslògans feixistes” («Dir la realitat», 1983, de Lluís-Vicent Aracil i Boned, *1941, sociolingüista valencià).
d) Marginació de valors meta-econòmics.

“Com podem reconciliar les exigències de llibertat i de disciplina en l’educació? Innombrables mares i mestres, en realitat ho fan, però cap d’ells no pot descriure una solució. Ho aconsegueixen en introduir en la situació una força que pertany a un més alt nivell que transcendeix als oposats: el poder de l’amor”
“No és per la nostra pobresa la raó per la qual permetem aquests abusos, com si no poguéssim impedir-ho, sinó perquè, com a comunitat, no tenim una creença ferma en cap valor meta-econòmic, i quan no hi ha tal creença s’imposa el càlcul econòmic. Això és totalment inevitable. Com podria ser d’una altra manera? Hom ha dit que la naturalesa avorreix el buit, i quan l’«espai espiritual» disponible no s’omple amb alguna motivació superior es farà necessàriament amb quelcom d’inferior, amb l’actitud esquifida, mesquina i calculadora de la vida que es racionalitza amb el càlcul econòmic.

No tinc cap dubte que l’actitud despietada envers la terra i els animals té relació i és un símptoma d’una gran quantitat d’actituds, com ara les produïdes per un fanatisme pels canvis ràpids i una fascinació per les novetats (tècniques, organitzatives, químiques, biològiques, etcètera), que insisteixen en llur aplicació molt abans que les conseqüències a llarg termini hagin estat conegudes ni tan sols remotament”
(“Small is Beautiful”, 1973, d’Ernst Friedrich “Fritz” Schumacher, 1911-1977, economista alemany a la Gran Bretanya).

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.