L’arrel de l’amor

L’ARREL DE L’AMOR

La història dels pobles antics (que durà mil·lenis i desembocà en la història de Roma) és la d’un canvi des de la comprensió personal i animal de la vida cap a un model social i estatal. Tota la història, des de la Roma imperial i el cristianisme (història que és encara la nostra) és la de la transformació de la comprensió social de la vida en comprensió divina.
Aquesta comprensió divina, i l’ensenyament cristià que s’hi basa, governa la nostra vida i es troba a ala base de totes les nostres activitats pràctiques i científiques. Els homes de pretesa ciencia, per no examinar sinó pels signes exteriors eixa manera divina, el jutgen anacrònic i creuen que no pot tenir per a nosaltres cap sentit (…).
Hi rau, majorment, la font de les més grosseres errades humanes. Les criatures del més baix esglaó de la comprensió de la vida entren en contacte amb les manifestacions d’un pla superior. Però en lloc d’esforçar-se per copsar-ne el sentit i abastar el pla on podrien meditar el problema més intel·ligentment, el tracten amb llur més baixa comprensió prèvia. I llur decisió agosarada és tant major com que no comprenen de què estan parlant.
Molta gent de ciència estudia l’ensenyament del Crist sense superar el nivell de comprensió social de la vida. I tal ensenyament no els sembla sinó una fusió indeterminada i incoherent (…) No la jutgen sinó per les manifestacions externes: catolicisme, protestantisme, dogmes, lluites contra els poders civils. Talment són com sords que jutgen els sentits i les qualitats de la música només pels moviments que veuen fer als músics.
Alguns pretenen que l’ensenyament moral del cristianisme és bo, però exagerat (…). Repeteixen el que els jueus afirmaven i no podien deixar d’afirmar; en no comprendre les paraules del Mestre, el crucifixaren.
Així, al parer dels entesos d’avui, la llei jueva “ull per ull i dent per dent”, la del just càstig, formulada fa 5.000 anys, fóra més racional que la llei de l’amor (…).
Els predicadors de la fraternitat positiva, comunista, social, proposen, per auxiliar l’amor humà que s’esgota, l’amor cristià. Llur positivisme es fonamentava en l’amor a si mateix. Tal amor, en passar del jo a la familia, i a la tribu, país…no cessa d’afeblir-se. Proposen, com a remei, un amor a la Humanitat sense amor a Déu: uns efectes però sense els fonaments originals.
Tal amor és impossible. On manca la comprensió cristiana de la vida, no hi ha amor cristià; per al qual, en efecte, el sentit de la vida rau en l’amor i en el servei a Déu”.

Lleó Tolstoi

Anuncios

2 comentarios en “L’arrel de l’amor

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s