La salvació en Jesucrist

LA SALVACIÓ EN JESUCRIST

 

EN QUÈ CONSISTEIX LA SALVACIÓ?:

-DÉU

  • “Jesús, a qui jo reconec com al meu Redemptor no podrà ser inferior a Déu” (Sant Atanasi [Tannari], ca. 297 ó 298-373, bisbe alexandrí i doctor de l’Església).
  • “Ha estat la ferma creença de l’Església des dels dies dels apòstols que Déu no sols ha estat manifestat en Crist sinó que ha estat manifestat com Crist” (“That Incredible Christian”, d’Aiden Wilson Tozer, 1897-1963, destacat pastor protestant nordamericà).
  • “L’Església primitiva lluitava en la batalla cristològica perquè creia que l’Evangeli mateix hi era en joc. Totalment d’acord. La divinitat de Jesús no és un innecessari extra que no tingui cap importància per a la nostra salvació. Al contrari, la nostra salvació en depèn. Podem ser salvats sols per Déu Mateix” (“Christianity Today / Cristianisme Avui” 4.1.74, Dr. K. Runia, teòleg).
  • “El metge cura i Déu salva” (Dita catalana).
  • “Estretament relacionat amb el seu èmfasi sobre l’esclavatge de la voluntat està l’èmfasi de Luter sobre la predestinació, un tema del qual s’ocupa més a bastament al seu llibre escrit com a resposta a l’atac d’Erasme. Deixa a banda l’enfocament escolàstic del tema i fa de Pau el seu punt de partida. Per a Pau era aqueix un tema de conhort, servat sempre dins el marc de la promesa de Déu i del compliment de la seva fita evangèlica. Per a Luter era un aspecte de la gràcia de Déu, un corol·lari de l’Evangeli, proposat i pensat per Déu per a l’home. Era la salvaguarda perfecta front a qualsevol mena de religió d’obres o de comerç-amb-els-mèrits; era…el teocenetrisme de l’Evangeli front a l’antropocentrisme de la religió, preservava l’objectivitat del regal d’un de Déu de gràcia, i salvava l’home de la subjectivitat de la pròpia justificació per les obres, mèrits i creença en la seva honestedat de base” (“Luter”, 1968, James Atkinson).
  • “Sóc Seu per compra i sóc Seu per conquesta; sóc d’Ell per donació i sóc d’Ell per elecció; sóc Seu per acord i sóc Seu per matrimoni; sóc totalment d’Ell; sóc perculiarment d’Ell; sóc universalment d’Ell; sóc eternamenat d’Ell. Una volta vaig ser un esclau però ara sóc un fill; una vegada vaig ser fill de la ira, un hereu de l’infern, però ara sóc un hereu del cel; una volta vaig ser un servent encadenat per Satanàs però ara sóc home lliure de Déu; una vegada em trobava sota l’esperit d’esclavatge però ara estic sota l’esperit d’adopció que em precinta en la remissió dels meus pecats, en la justificació de la meva persona i en la salvació de la meva ànima” (Thomas Brooks, 1608–1680, autor purità anglès).
  • “Ja que s’empara en mi, Jo el salvaré,
    el protegiré perquè coneix el meu nom.
    Sempre que m’invoqui, l’escoltaré,
    estaré vora d’ell en els perills,
    el salvaré i l’ompliré de glòria;
    saciaré el seu desig de llarga vida,
    li mostraré la meva salvació” (Psalms 91:14-16, els psalms generalment són de ca. 1000 a. C.).
  • “Vet aquí una dita digna de confiança que mereix una acceptació completa: Jesucrist va venir al món per salvar els pecadors… Però per aquesta mateixa raó, em va ser concedida la misericòrdia perquè en mi … Jesucrist pogués mostrar la seva infinita paciència, com un exemple per tal que aquells que creuen en ell rebin la vida eterna. Per al rei etern, immortal, invisible, el Déu únic, sien l’honor i la glòria pels segles dels segles” (Jeffrey Dahmer, assassí en sèrie convicte, en un al·legat a la cort de Milwaukee, Wisconsin, EUA, el 17·2·1992).

-ESPERIT SANT

  • “Ens ha salvat no per les bones obres que podíem haver fet, sinó pel seu amor, mitjançant el bany regenerador i el poder renovador de l’Esperit Sant” (Lletra de Pau a Titus, 3:5, ca. 65).
  • “Quan Déu treballa en nosaltres, la nostra voluntat, en ésser canviada i dolçament inspirada per l’Esperit de Déu, el nostre desig i els nostres actes, no actuen per obligació, sinó per pròpia responsabilitat” (Martí Luter, 1483-1546, teòleg alemany iniciador de la Reforma protestant).
  • “Totes les vegades que diem: ‘Crec en l’Esperit Sant’, volem dir que creiem que hi ha un Déu viu capaç i disposat a introduir-se dins la personalitat humana i canviar-la” (“Cristianisme Senzill”, 1954, de John Bertram Phillips, 1906-1982, escriptor, clergue i traductor bíblic anglès).
  • “Crist fou qui em donà esperança, la qual és ell mateix (i) es revelà a si mateix en mi, i em donà el seu esperit i la seva gràcia, que jo trobí suficient… ell fou qui s’obrí a mi quan jo callava i no tenia ni esperança ni fe” (“The Journal of George Fox”, fundador anglès de la Societat d’Amics –quàquers- nat a Drayton-in-the-clay, ara Fenny Drayton, Leicestershire, 7·1624, mort a Londres, 13·1·1691).
  • “Així que veiem el Senyor Jesús a la creu, sabem que els nostres pecats són perdonats, i tan aviat com veiem el Senyor Jesús en el tron, sabem que l’Esperit Sant ha estat vessat sobre nosaltres” (Watchman Nee 倪柝声, Ni Tuosheng, 1903-1972, líder i autor cristià xinès, empresonat 20 anys pels comunistes xinesos).
  • “No és la tempesta ni el terratrèmol ni el foc, sinó la veu encara petita de l’Esperit la que continua el treball gloriós de salvar ànimes” (Robert Murray McCheyne, 1815-1843, predicador escocès).

           R. M. McCHEYNE                                  JOAN CALVÍ

-ESPERIT SANT I BÍBLIA

  • “Desitgeu, com a nadons, la llet espiritual no adulterada per tal que creixeu per ella per a la salvació” (1ª Pere 2: 2).
  • “Les Escriptures seran al capdavall suficients per a un coneixement de la salvació de Déu sols quan es funda la seva certesa a la persuasió interior de l’Esperit Sant. En efecte, aquests testimonis humans que existeixen per confirmar-ho no seran vans si, com a ajuts secundaris a la nostra feblesa, segueixen aquell Cap i Testimoni més alt. Però els qui desitgen provar als incrèduls que les Escriptures són la Paraula de Déu estan actuant de manera ximple, perquè això sols per fe pot ser conegut” (Joan Calví, 1509-1564, teòleg francès de la Reforma, fundador d’un dels principals corrents protestants).
  • “Però apecheîn té un ús encara més tècnic. Era la paraula tècnica que es va utilitzar per “rebuts d’un compte” que havia estat pagat en la seva totalitat” (Referència al terme emprat per a la salvació de Crist, a “N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès, presentador televisiu i ministre de l’Església d’Escòcia).
  • “Qüestió 4: En què mostren les Escriptures que són la Paraula de Déu?
    Resposta: Les Escriptures es manifesten per a ser la paraula de Déu, per llur majestat i puresa; pel consentiment de totes les parts, i l’abast de la totalitat, que ha de donar tota la glòria a Déu; per la seva llum i poder de convèncer i convertir pecadors, per consolar i edificar els creients en la salvació: però l’Esperit de Déu porta el testimoni a través de les Escriptures al cor de l’home, perquè són les úniques que poden persuadir plenament que són la mateixa paraula de Déu” (“Westminster Larger Catechism / Catecisme Major de Westminster”).

-CRIST I FE

la sang vessada per Crist a la creu té poder de salvació sobre tota persona que hi cregui. Es a dir que cregui en Déu encarnat i autosacrificat per la nostra redempció.
No es tracta d’un acte de màgia, sinó de perdó espiritual per la gràcia (misericòrdia) de Déu. Es gratis, no depèn de cap ritual humà sinó de les promeses contingudes a la Paraula de Déu.
Ara bé: l’actitud de la persona ha de ser sincera, de fe i de penediment per tot allò dolent que hagi fet en la vida (segons els 10 manaments). La mera verbalització no és suficient. Els pecats perdonats poden ser immensos, però l’actitud de penediment i esmena ha de ser sincerA.

  • “Joan Baptista, a Joan 1, diu: “Mireu l’anyell de Déu, que lleva els pecats del món” (Jn. 1:29). Els lleva, vol dir que no són els mèrits de les nostres obres els qui els lleven. Crist, en Joan 10, diu: “He vingut perquè els homes tinguin la vida, i perquè la tinguin en abundància” (Jn 10:10). I en Joan 5: “En veritat us dic, qui creu en mi te la vida eterna” (Jn. 5:14)” (“Breu instrucció cristiana i altres escrits”, 1522-1523, de Huldrych Zwingli, 1484-1531).
  • “Però hem de tenir en compte que tot això és obra de Déu en nosaltres, fides implicita, que només té a veure amb el cor; està dins el cor i no té per què demostrar res a ningú; només té a veure amb Déu i amb la seva obra en el cor. Just a l’instant en què hom se sent i experimenta tan miserable, li és predicada al cor la gràcia i el perdó dels pecats i amb certesa infal·lible, sense por del contrari, sense temor que pogués fallar. I l’home, tot de cop, ressorgeix de la més profunda tristesa i consternació cap a una tranquil·litat i joia benaurades, i al mateix temps cap a un agraïment i reconeixement vers aquell qui va morir per la seva ànima, que li va conquerir la vida eterna amb la seva sang…” (“Quart Discurs”, 1746, Nikolaus Ludwig von Zinzendorf, 1700–1760, reformador social i bisbe de l’Església Morava).
  • “No és pas, parlant estrictament, ni tan sols la fe en Crist allò que salva, sinó Crist qui salva a través de la fe. El poder de salvar resideix exclusivament, no pas en l’acte de fe o en l’actitud de fe o la natura de la fe, sinó en l’objecte de la fe” (Dr. Benjamin Breckenridge Warfield, 1851-1921, catedràtic de Princenton i mestre presbiterià de Kentucky).

              B. B. WARFIELD                                A. E. MCGRATH

  • “Som justificats propter Christum per fidem –ço és, a compte del Crist, a través de la fe. La base de la decisió de Déu per a col·locar-nos en la relació correcta amb Ell resideix en el mateix Crist. Som justificats a compte de la Seva obediència durant Sa vida i la Seva mort a la creu. És a causa d’ell, i no per alguna cosa que hàgim fet o el que farem, que hem estat justificats per a Déu. Però el mitjà per a ser justificats és la fe. La fe és com un canal a través del qual els beneficis del Crist flueixen a nosaltres… ambdós la base externa i els mitjans interns de l’apropiació de la justificació han estat donats per Déu. La fe no és res que puguem atènyer; és un acte realitzat en nosaltres per Déu” (Alister E. McGrath, *1953, bioquímic, professor a Oxford i teòleg anglicà nordirlandès).
  • “El cristià no és algú que ha recorregut tot el camí amb Crist. Cap de nosaltres no ho ha fet. El cristià és aquell que ha trobat el camí correcte” (Charles Livingstone Allen, 1913–2005, ministre i pastor metodista de Georgia, EEUU).

-CRIST
Segons les Escriptures

  • “I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell. Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu” (Evangeli de Joan 3:15-17).
  • “Li diu Jesús: -Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això? Ella li respon: -Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món” (Evangeli de Joan 11:25-27, ca. 69-90 d. C.).
  • “Nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre, lliurat a la mort per perdonar-nos els pecats i ressuscitat per fer-nos justos” (Lletra de Pau als Romans 4:24-25, ca. 58 de Corint estant). “Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, et salvaràs” (Romans, 10:9, ca. 58).
  • “A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren: -És un fantasma!
    I es posaren a cridar de por.
    Però de seguida Jesús els digué: -Coratge! Sóc jo. No tingueu por!
    Pere li contestà: -Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.
    Jesús li digué: -Vine.
    Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà: -Senyor, salva’m!
    A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: -Home de poca fe! Per què has dubtat?” (Evangeli de Mateu 14:25-31, Mateu de Cafarnaüm, s. I, apòstol i evangelista galileu).
  • “Jesús ens “salva” del pecat (sôzein) (Mat.1.21). Estem en la posició de les persones que han menester de ser rescatades i el rescat fou dur a terme per Jesús a costa de sa pròpia vida” “Mesitês” vol dir “patrocinador”, “fiador”, “garant”, “una garantia”. Un home que es fiava per l’aspecte d’una altra persona a la cort es deia així. Però aquest mot s’utilitza especialment per a una garantia o oferir fiança per un deute. Si un home desitjava demanar prestat a un banc, havia de trobar algú que es en fos el garant un mesitês. El mesitês era un home que estava disposat a pagar el deute del seu amic. Jesús és el mesitês que es va oferir bonament pel nostre deute amb Déu.
    “El cristià no ha de menester de cap mitjancer angèlic ni humà. Crist és per a ell el nexe d’unió amb Déu” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès).

Segons els Pares de l’Església

  • “Ireneu descriu Jesús per tant, hominibus ostendens deum, deo autem exhibens hominem, és a dir, com mostrar Déu als homes i com exposar els homes a Déu” (“N.T. Words / Mots del Nou Testament”, 1974, de William Barclay, 1907-1978, autor escocès).
  • “Cap dels amants, ni un, per foll que sia, crema així d’amor per l’estimada com Déu per la salvació de les nostres ànimes. “Ni que hagi de ser escopit -diu-, ni que hagi de ser colpejat, ni que hagi de pujar a la creu, no em negaré a ser crucificat per haver l’esposa”” (“Catequesis Baptismals”, de St. Joan Crisòstom, 345?-407, Pare de l’Església grega).
  • “L’abbà Pior contestà als Pares: «El sac on hi ha molta arena són les meves faltes, que són moltes i les he deixades al meu darrere, ja que no m’esforç a plorar per elles. I vet aquí que el paneret que porto davant meu són els pecats del meu germà, i d’ells em preocup jutjant-lo. Però no és això el que s’ha de fer, sinó que més aviat haig de portar els meus pecats davant meu, haig de pensar-hi, i haig de demanar a Déu que me’ls perdoni» Quan van sentir això, els Pares digueren: «Veritablement aquest és el camí de la salvació» (Pior, 3)” (“Apotegmes dels Pares del Desert”, 9.9).
  • “Vós sou misericordiós, Senyor, i voleu salvar-me. Jo sóc incapaç d’escapar de les mans dels enemics sense el vostre ajut” (Isaïes l’Anacoreta, s. IV-V, Scete, Egipte, a “La guarda de l’intel·lecte”).

Segons els nostres autors medievals

  • “I volgué suportar la càrrega per tots encara que ell no ho necessitava, ja que ell era just i innocent i sense pecat, però nosaltres érem pecadors i no érem capaços de suportar aquesta càrrega, per això la volgué portar per tots nosaltres. Mireu com era de just el preu que pagà per la infinita i incomparable glòria de tots els creients i obedients, perquè valia més una gota de la seva santa i preuada sang o qualsevol dolor seu, per menut que fóra. I si es pesàs en la balança de la justícia de Déu, considerant l’excel·lència de Jesucrist i la caritat que tingué a l’hora de salvar-nos, pesaria més que tots els pecats que hi ha hagut, que hi haurà o que hi podria haver; o més que tots els diables o tots els pecadors que existeixen. Aquest és el preu, que val més la redempció de l’ofensa feta a Déu pels nostres pecats. I si ens haguera redimit d’una altra manera, no es mostraria tan bé la justícia com ho mostrà d’aquesta Jesucrist, Déu i home, el qual la patí pels pecadors” “I mireu que no tan solament a causa de la santa i sagrada passió de Jesucrist i a causa de la seva mort obtenim la redempció dels nostres pecats, sinó que obtenim també l’adoctrinament de totes les bones virtuts…” (St. Vicent Ferrer, 1350-1419, frare dominic i predicador valencià internacional).
  • “Oh banc segur en qui lo preu se paga
    Del crim d’Adam i del món pecador,
    i pont del pal on lo gran Salvador,
    Penant lo cos, la deïtat amaga!
    Armes reals e divinal bandera,
    Esforç dels trists e devot estendard,
    Feu mos desigs segur aquella part
    Que fins a Déu demostra la carrera.
    Host d’amargor i forn en se va coure
    La carn del Just per amor immortal,
    Estret congreny on la part animal
    Del Rei dels reis morint se va recloure.
    Oh, mirall clar on l’ànima devota
    Lo bell semblant remira netament,
    Hort de dolç fruit, on lo ver penident,
    Sec per pecats, dins poc espai rebrota!
    Llit dolorós i cambra tribulada,
    I dels perduts molt piadós retret,
    Amagatall on pot estar secret
    Lo qui per crims té l’arma condemnada…” (“Obra devota de la Creu, feta a requesta de la senyora de mossèn Blanes”, Pero Martines, aragonès constitucionalista sentenciat a mort per la mare de Ferran el Catòlic, Mallorca, 1463, per participar en el bàndol antimonàrquic en la Guerra Civil Catalana).

  • “-¡Oh Senyor meu Jesucrist, qui volguist pendre mort e passió en l’arbre de la veracreu, per rembre natura humana, e a mi, pecadora! Te suplic que en vulles obrir los teus tresors donant-me una gota de les tues dolors, la qual me faça plànyer en general totes les injúries que jo, pecadora, contra tu he comeses en aquest present món. E suplic-te, Senyor, que em vulles donar dolor e compassió en lo meu cor, la qual me faça planyer les afliccions e penes les quals per mi, pecadora, volguist passar e sostenir. E faç-te infinides gràcies com me fas morir en hàbit e llei crestiana. E em penit de bon cor e de bona voluntat de tots los pecats e defalliments que he fets contra lo meu Creador e Senyor e contra mon proïsme.E atorg e confés que jamés no he viscut ni despès lo meu temps així com deguera, e tinc voluntat d`esmenar e de mudar en bé la mia vida, si Déu me donàs espai que vixqués. E crec que negú no pot ésser salvat sinó per los mèrits de la sacratíssima mort e passió de Jesucrist, e crec que per mi a salvar, e per rembre tot l`humanal llinatge del poder del diable, és mort lo Fill de Déu penjant en la creu, e faç-li llaors e gràcies dels grans beneficis que d’ell he rebuts en tota la mia vida. Senyor meu, la mort preciosa del meu senyor Jesucrist pos entre mi e los meus pecats, e entre tu e lo teu juí; en altra manera no vull entrar en juí ab tu. Senyor meu, la mort preciosa del meu senyor Jesucrist pos entre mi e la tua ira. Pare meu e Senyor, en les tues mans precioses coman lo meu esperit, car tu has remuda a mi, qui est Senyor de pietat e ple de molta misericòrdia. Senyor meu gloriós, tu has trencats e solts los meus lligams, emperò per amor d`açó a tu sacrificaré hòstia de llaor, e lo teu sant nom imvocaré; aquell de tot mon cor reclam, e la sua ajuda deman. E vaig-me`n en nom del Pare, qui m`ha creada a imatge e semblança sua, e en nom de Jesucrist, fill de Déu viu, qui per mi a rembre del poder del diable ha sofert cruel mort e passió, e en nom del Sant Esperit, qui en mi és escampat. E en nom del sants àngels e arcàngels, trons e dominacions, principats e potestats, e en nom dels sants patriarques e profetes, apòstols, màrtirs e confessors, monges, vèrgens e viudes e continents, e de tots los sants e santes de paradís. Hui sia lo meu lloc en repòs e en pau, e la mia habitació sia hui alt en la ciutat gloriosa de paradís. ¡Oh Déu misericordiós, clement e piadós, que segons la multitud de les tues misericòrdies deleis los pecats dels penidents, e lleves per vènia e perdó les culpes dels crims passats! Atén e guarda benignament sobre mi, pecadora serventa tua, e açó per mèrits e pregàries de tots los sants benaventurats. Senyor, oges a mi, pecadora, qui ab confessió entrega, e ab tot mon cor demane a tu remissió de tots mos pecats. Renovella en mi, Pare molt poderós, tot ço que en mi per frevoltat de la carn és estat corromput e desitjat, e tot ço que per engan del diable és estat vençut e sobrat. Ajuny-me, Senyor, a unitat de la tua santa Església catòlica, e sia remuda de la tua santa redempció. Hages mercè, Senyor, dels gemecs de mi, serventa tua, qui no he haguda confiança en altra cosa sinó en la tua pietat e misericòrdia. Delliura, Senyor, la mia ànima així com delliurist Noè del diluvi de les aigües; així delliura, Senyor, la mia ànima. Així com delliurist Elies e Enoc de la mort comuna del món, així vulles delliurar la mia ànima de tots los perills d`infern, e de tots los llaços, penes e turments d`aquell, e de llurs malvats habitadors. Delliura, Senyor, la mia ànima així com delliurist Isac del sacrifici e del coltell que Abram, son pare, tenia en les mans; e Lot, de la destrucció de Sodoma e de Gomorra; e Moisès, de la mà de Faraó, rei d’Egipte. Delliura, Senyor, la mia ànima així com delliurist Daniel del llaç dels lleons; e los tres infants Sidrac, Misac, Abdenago, del foc de la fornal; e a Judic, de la mà d’Holofernes; e Abram, del foc dels caldeus; e Job, de les sues passions; e Susanna, del fals crim; e David, rei, de la mà de Saül e de Golies, gigant; e Sant Pere e Sant Pau, apòstols, del carçre e dels lligams en què eren posats; e Santa Tecla, del cruels turments. Així et plàcia, Senyor, delliurar la mia ànima de tot perill infernal, e ab tu la faces alegrar alt en los goigs perpetual de paradís, en los qual se deliten les ànimes santes ara e per tostemps. E coman-te, gloriós Senyor, la mia ànima, e prec-te que no vulles menysprear-la, car per la salvació sua davallist del cel en la terra. E regoneix, Senyor, la tua creatura no per déus estranys creada, mas per tu sols, Déu viu e verdader, car no hi ha altre Déu sinó tu, ni no hi ha Déu qui puixa fer les tues obres. Alegra, gloriós Senyor, la mia ànima de la tua preciosa presència, e plàcia’t que no et recorden les mies iniquitats antigues, ni les follies les quals ha conmogudes la furor e fervor del seu mal desig. Car jastia, Senyor, que haja fallit e pecat, emperò lo Pare e lo Fill e el Sant Esperit he fermament confessat, e he tenguda ferma creença que tu est, e he adorat, lloat e glorificat a tu, qui est Déu totpoderós, e qui has fetes totes coses ab la tua sola paraula. Molt humilment te prec, Senyor meu, que no et recorden los pecats de la mia joventut, ne les mies ignoràncies, mas sies recordant de mi, pecadora, segons la tua gran misericòrdia. E en la glòria de la tua santa claredat sien-me obert los cels. A tu, Senyor meu gloriós, qui est Déu gran e poderós coman la mia ànima per tal que, morta al món, vixca ab tu, e dels pecats que he fets per frevoltat de la conversació humanal, tu, Senyor meu, me deneja ab la tua pietat e miserecòrdia. E coman, Senyor, en les tues sagrades mans lo meu esperit, per ço de lo príncep de tenebres no em puixa noure, mas tu, Senyor meu misericordiós, lo’n defèn, e en ta guarda lo pren. E rep, Senyor, la mia ànima, qui torna a tu, e vist-la de vestidura celetial, e abeura-la de la font de la vida eternal, per tal que entre los alegrants s’alegre, e entre los sabents sàpia, e entre los sants màrtirs corona reba, e entre los patriarques e profetes s’alegre, e entre los sants apòstols Jesucrist seguir puixa, e entre los sants àngels la claredat tua veja, e entre los edificis de paradís goig perpetual posseesca, e entre los querubins e serafins la majestat tua contemple. E rep, Senyor, l’ànima de la tua serventa, la qual del carçre d’aquest món te plau apellar, e delliura’m dels llaços e de les penes infernals. Senta, Senyor, la benaventurança del repòs del cel e de la llum eternal, e merite d’haver, ab los teus sants elets, vida e glòria perdurable. ¡Oh Déu complit de tota amor e bonea, al qual solament se pertany de perdonar, medecina de vida aprés la mort! Atorga’m, Senyor, que la mia ànima, llunyada e despullada dels vicis terrenals, sia col.locada entre la companyia per tu remuda. E coman-me a Déu, qui m’ha creada.
    E dient aquestes e semblant paraules, la Princesa reté l’esperit al seu Creador. E fon vista gran claredat d’àngels en la sua fi, qui se’n portaren la sua ànima ab la de Tirant, qui aquí era present en la sua fi, qui l’esperava” (“CDLXXVIII. Paraules de bé morir les quals dix la Princesa en la sua fi”, les paraules de Carmesina són, al capítol 478 del Tirant,  un exemple del concepte cristià calvinístic de penediment. Absoluta confiança en Jesu-Crist com l’únic Redemptor).

Segons autors més recents

El camí és Crist, per sobre les esglésies, religions, pensaments, sentiments, ritus o altres consideracions.

  • “Crist és també la bellesa i la imatge del Pare (He 1:3). Va deixar, però, que li escopissin, que es burlassin d’ell i que l’assassinassin tan lamentablement per tots nosaltres (Mat. 27:29), com digué Isaïes: “No tenia ni figura ni bellesa” (Is. 53:2). Ben certament es carregà les nostres culpes i malalties” (Is. 53:4).Ens procurà tal redempció que fins i tot els àngels se n’alegren de contemplar-la” (1 Pe. 1:12). Per nosaltres sucumbí al dolor i a la dissort, per tal d’aconseguir-nos la joia i el gaudi eterns” (Is. 53:5)” “…de la mateixa manera que ens hem de mantenir ferms en la fe i tots els nostres pecats ens seran perdonats per mitjà de Crist, encara que el diable i la carn ens posin a prova i amb el pecat ens incitin al desesper. I així com la negació pública de Pere no el va dur a la condemnació, de la mateixa manera tampoc cap pecat no ens pot menar a la condemnació, sinó tan sols la manca de fe. Aquí, però, diuen els veritables no cristians: “Jo crec fermament en Crist”, però no actuen en res com a cristians, amb la qual cosa es posa de manifest que no són cristians, perquè l’arbre es coneix pels seus fruits (Mt. 7:16-20). Fixa’t, per tant, per a entendre-ho millor: com s’ha demostrat sovint abans, aquell qui, havent reconegut la seva feblesa, ha confiat en la gràcia de Déu per Crist, aquest no pot viure sense l’amor de Déu. Qui no voldria estimar aquell que tan graciosament li ha llevat els pecats i que ha començat el primer a estimar-lo (1 Jn 4:19) i a atraure’l vers ell?” (“Breu instrucció cristiana i altres escrits”, 1522-1523, de Huldrych Zwingli, 1484-1531).
  • “I ell, si bé era lliure de culpa, va patir per nosaltres pecadors la mort i va pagar per nosaltres la justicia plenament perfecta de Déu, cosa que no hauria pogut acomplir satisfactòriament cap humà. Així ens ha merescut que puguem anar cap a Déu en virtut del seu do lliure i gratuït. Qui sent i creu això sense dubtar, será Salvat. Això és l’evangeli” (“Breu instrucció cristiana i altres escrits”, 1522 de Huldrych Zwingli, 1484-1531).
  • “La sang de Jesucrist pot cobrir una multitud de pecats, em sembla a mi” (Denis Diderot, 1713-1784, filòsof i escriptor francès).
  • “La realitat és que existeix només un etern “ara”, en el qual el vessament de la sang de Jesús en el Calvari és tan actual avui com ho va ser fa dos mil anys” (“Missatges d’un incomunicat”, d’en Richard Wurmbrand, 1909-2001, pastor protestant de llengua alemanya i origen jueu, màrtir a Romania, on passà 14 anys en presons d’isolament i sota tortures).
  • “Som incapaços per a cooperar en la nostra regeneració perquè hem de cooperar en l’obra del Calvari” (Iain Murray, escriptor evangèlic).
  • “Si la humanitat hagués estat capaç d’arribar a Déu a través d’altres vies, no hauria calgut la mort de Jesús. La seva mort demostra que no hi ha altres vies i per tant cap sistema religiós no pot conduir els homes al coneixement del veritable Déu” (“Answers to Tough Questions skeptics ask about the Christian faith / Respostes a les qüestions espinoses dels escèptics sobre la fe cristiana”, de Josh MacDowell i Don Stewart).
  • “Efectivament, és més important de saber què va fer Déu a Israel i al seu fill Jesucrist, que no pas reflexionar què vol Déu de mi avui. La mort de Jesucrist és més important que la meva mort, i la seva resurrecció és l’única raó de la meva esperança en la resurrecció del darrer dia. La nostra salvació està “fora de nosaltres” (extra nos), no pas en la història de ma vida que la puc trobar sinó sols en la història de Jesucrist. Sols qui es deixa trobar en Jesucrist, en la seva encarnació, en la seva creu i en la seva resurrecció, aquest està en Déu i Déu en ell” (“Viure en Comunitat”, 1937, a Finkenwalde, de Dietrich Bonhöffer, 1906-1945, pastor evangèlic de l’Església confessant de la resistència antihitleriana i gran teòleg per a la postguerra, visqué a Barcelona als anys ’20).
  • “La fe hi és presentada com una cosa que cal fer per aconseguir la salvació, i es fan esforços per demostrar que és una cosa fàcil. Fóra molt millor procurar que aquells als quals s’adreça arribassin a un convenciment autèntic de pecat, i esforçar-se per presentar Crist, en tota la seva majestat gloriosa com a Salvador” (Allò a canviar del nou evangelisme segons Charles Haddon Spurgeon, 1834-1892. famós predicador baptista britànic).
  • “Crist mateix destronat per coronar-nos a nosaltres, i treient-se el seu vestit per posar-se els nostres parracs; ha baixat del cel per mantenir-nos fora de l’infern. Fa un dejuni de quaranta dies perquè puguem festejar durant tota l’eternitat, ell va venir del cel a la terra per enviar-nos de la terra al cel” (Wayne Walter Dyer, *1940, advocat i autor de l’autoajuda, de Detroit).
  • “Representant dels pecadors. Jesús apareix així com el pecat personificat. És, literalment, el representant de tots els transgressors de la Llei i de tots els sense llei, els quals ell ha defensat i que en el fons mereixen el seu mateix destí: el representant dels pecadors en el pitjor sentit de la paraula!” (“Ser cristià”, 1975, de Hans Küng, *1928, teòleg i autor cristià suïsso-alemany).
  • “Imagineu-vos que esteu omplint una requesta per a anar al cel. Què inclouries en la teva llista de qualificacions? Sempre he cregut en Déu. La gent pensa que sóc una persona religiosa. He tractat de viure una vida bona. Vaig a l’església. No he fet res de veritablement dolent. Tinc amics que respondrien de mi…Esmentar qualsevol d’aquestes qualificacions en una sol·licitud per a entrar en el cel seria una indicació que no comprens la inutilitat de la religió. L’única sol·licitud acceptable en el cel fos una que inclogués les següents qualificacions: No puc donar com a exemple cap mèrit propi. He estat pecador des que vaig nèixer. No vinc en el meu nom sinó en el de Crist. Crec que Jesús és el Fill de Déu i el meu Salvador. He acceptat el seu sacrifici pels meus pecats. Crec que va ressuscitar d’entre els morts. He dipositat la meva confiança en Jesús perquè em salvi. Aquesta és la confiança que l’apòstol Pau, qui per a distingir entre la religió i Crist, va escriure: “Perquè per gràcia sou estalvis per mitjà de la fe; i això no ve de vosaltres, perquè és do de Déu. No pas per obres, perquè ningú se’n pugui gloriejar, perquè som un poema d’Ell, creats en Crist Jesús per a bones obres, les quals Déu va preparar per endavant perquè hi caminàssim” (Lletra de Pau als Efesis 2:8-10, de Roma estant, 62 ó 63 d. C.)” (No en consta l’autor).

SANT PAU DE TARS

Anuncios

Un comentario en “La salvació en Jesucrist

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s